Anàlisi de l'Altar de Pèrgam: Obra mestra hel·lenística
Context històric
L'Altar de Zeus pertany a l'època del regnat d'Èumenes II, de la dinastia atàlida (fill d'Àtal I), que va fer aixecar l'altar per commemorar les seves victòries al Pont i a Bitínia. Els reis de Pèrgam es van guanyar el títol de defensors de Grècia aturant les diverses invasions, com les dels gàlates o gals (Galàcia, regió d'Àsia Menor).
En l'època hel·lenística es van posar de moda els grans altars, dedicats a un gran déu, normalment Zeus. Va ser descobert al segle XIX per l'enginyer alemany Carl Humann. El 1930, la façana de l'altar va ser desmuntada peça a peça i traslladada a Berlín. L'autor és desconegut.
Fitxa tècnica
- Cronologia: 180-160 a.C.
- Tipologia: Temple
- Material: Marbre
- Estil: Grec hel·lenístic
- Localització: Pergamonmuseum (Berlín)
Descripció arquitectònica
Constava d'un podi de planta quadrangular de 7 m d'alçada que, a la façana oest, adquiria forma de "U" i deixava al mig una escalinata. Aquesta conduïa a un pati interior tancat on hi havia l'altar dels sacrificis al déu. Les parets exteriors estaven decorades amb un fris continu de més de 120 m de llarg i el pati interior, amb un fris esculpit. L'altar estava construït a la part superior de l'Acròpoli de Pèrgam (actual població de Bergama, Turquia) sobre una terrassa.
Evolució i significat artístic
Durant el període hel·lenístic, l'altar adquireix entitat arquitectònica fins a ser un monument independent. És l'expressió màxima d'aquesta evolució.
Està decorat amb dos frisos:
- Fris interior: Sota el pòrtic, dedicat al presumpte fundador del llinatge atàlida, Tèlef, fill d'Hèracles.
- Fris exterior: De gairebé 200 m, que presenta la gigantomàquia; és a dir, la lluita dels déus olímpics (l'ordre) contra els gegants (el caos).
La temàtica té la finalitat d'associar la victòria del poble atàlida (déus) sobre els bàrbars gàlates (gegants). L'altar a Zeus va ser el més gran de l'antiguitat i presenta una particularitat: un podi enorme que eleva el fris escultòric i una escalinata monumental que va prendre com a model l'altar de Zeus a Olímpia. L'aparició de paisatge de fons i el model narratiu de les escenes fan un precedent de la columna Trajana. El dinamisme, la teatralitat i l'expressivitat són un antecedent de les característiques del Barroc.