Anàlisi de l'Altar de Zeus a Pèrgam: Art Hel·lenístic i Gigantomàquia
Anàlisi de l'Altar de Zeus a Pèrgam
Sistema Constructiu i Elements de Suport
- Sistema constructiu: Arquitravat.
- Elements de suport: El gran podi massís format pels murs de càrrega i la gran escala. A sobre, les columnes jòniques.
Descripció Espacial
Espai Exterior: El Fris de la Gigantomàquia
Predomina la línia recta amb sensació d’horitzontalitat. Destaca el fris de les parets del podi, de 120 metres de llargada, ja que envoltava tot el podi.
El fris és un alt relleu amb una alçada de 2,5 metres (el podi fa uns 7 metres d’alçada). Les figures sobresurten més de la meitat. En el fris, les figures són molt expressives i es mostren retorçades, amb molts plecs a la roba i amb un ritme violent i convulsiu. Les expressions facials són torturades, estan en tensió, i les vestidures estan desplegades en totes direccions.
Espai Interior
Edifici de planta rectangular del qual només es conserva la façana, a través de la qual s’accedia a un pati interior tancat on hi havia l’altar per fer sacrificis. Actualment, a Turquia només queden els fonaments, i a Berlín (Pergamonmuseum) només hi ha la façana reconstruïda.
Entorn i Context Urbanístic
L'Altar va ser construït a l’Acròpoli de Pèrgam sobre una terrassa, a la qual s’accedia a través d’un propileu. La façana principal es conserva al Pergamonmuseum de Berlín, on també es pot veure una maqueta de tot el conjunt i l’entorn urbanístic original.
Funció i Significat Iconogràfic
El fris principal representa la Gigantomàquia (la batalla entre déus i gegants).
Es fa un paral·lelisme entre els reis de Pèrgam (com els déus) i els invasors (com els gegants, representants del caos i el desordre).
També hi ha una part amb elements comuns amb el Partenó: un concurs per escollir guanyador (entre Atena i Posidó), ja que la ciutat de Pèrgam es considera hereva dels atenesos.
Dins de la columnata hi ha un fris més petit que representava la vida de Tèlef, fundador de la ciutat.
La funció és principalment religiosa (per fer sacrificis) i commemorativa (per celebrar les victòries contra els invasors i donar gràcies a Zeus).
Models i Influències Artístiques
L’Altar de Zeus va ser el més gran de l’antiguitat i, en línies generals, segueix l’esquema formal establert per aquest tipus de monuments. No obstant això, s’aprecia una particularitat:
- Presenta un podi enorme que eleva el fris escultòric.
- Inclou una escalinata monumental, que en certa manera, va prendre com a model l’Altar de Zeus a Olímpia.
L’aparició per primera vegada del paisatge de fons al fris de Tèlef i el model narratiu de les escenes fan d’aquests frisos un precedent clar de la Columna Trajana.
Pel dinamisme, la teatralitat i l’expressivitat, les escultures de l'Altar són un antecedent de les característiques del Barroc.