Anàlisi Arquitectònica de La Pedrera

La Pedrera

Context Històric i Urbanístic

Catalunya va viure a l'últim terç del segle XIX una gran renovació cultural, reflectida sobretot en la literatura, la música, les arts plàstiques i l'arquitectura. Aquest període formava part de la Renaixença, que va fer ressorgir els valors catalans, juntament amb el creixement de Barcelona gràcies a la indústria i el comerç. L'aparició del catalanisme polític va fomentar un nacionalisme que es va estendre a tots els àmbits. El 1888, Barcelona va organitzar la primera Exposició Universal d'Espanya. L'Ajuntament va emprendre grans transformacions urbanístiques que van convertir Barcelona en una gran ciutat europea. Durant la construcció de la Casa Milà (La Pedrera), Barcelona va patir una crisi el 1909 que va afectar la situació política general i la societat catalana en particular. El Passeig de Gràcia va néixer amb el pla urbanístic de Cerdà l'any 1856.

Anàlisi Formal

Espai Exterior

La Pedrera està formada per dues cases adossades de cinc pisos que s'organitzen al voltant de dos patis. Les seves dues façanes, construïdes amb pedra, ferro als balcons i ceràmica, són ondulades. Aquesta ondulació aporta moviment a la composició, que té un ritme marcat per l'horitzontalitat. La façana és una estructura independent que es connecta a l'edifici amb bigues i tirants de ferro. Les finestres són totes de mida diferent. A la part superior hi ha un àtic fet d'arcs parabòlics i recobert de tessel·les, i els dos celoberts que aporten ventilació i llum natural a l'interior dels patis. El pes de l'edifici s'aguanta en un entramat de pilars, columnes i bigues.

Espai Interior

La Pedrera té una planta lliure gràcies al fet que l'edifici està sustentat per pilars i jàsseres, cosa que elimina la necessitat de murs de càrrega. Com que la distribució i compartimentació de les plantes és irregular, les cambres adopten formes poligonals, i els mobles s'han d'adaptar a cada espai. A la planta baixa hi ha una escala principal que dóna accés al que va ser el pis de la família Milà. No hi ha més escales, tret de les de servei, ja que a l'edifici no hi ha l'escala de veïns típica. A les golfes hi ha una planta continuada sense cap columna ni paret, només arcs que formen un espai semblant a una cova. Al terrat, esglaonat en diferents nivells, hi ha una mena de bosc ple de formes màgiques que recorden a un exèrcit o a unes peces d'escacs.