Anàlisi artística d'Apol·lo i Dafne de Gian Lorenzo Bernini

Apol·lo i Dafne

• Autor: Gian Lorenzo Bernini
• Cronologia: 1622-1625
• Tipologia: Escultura exempta
• Materials: Marbre
• Mides: 2,43 m d'alçada
• Estil: Barroc
• Tema: Mitològic
• Localització: Galleria Borghese (Roma)

Obres del mateix autor

• David
• Èxtasi de Santa Teresa

Biografia de l'autor

Escultor més destacat del barroc italià, va aprendre l'ofici amb el seu pare Pietro, un escultor manierista de renom, qui va posar el seu fill en contacte amb importants mecenes. Després de l'elecció del papa Urbà VIII, l'any 1623, Bernini va esdevenir arquitecte i l'artista principal de la cort pontifícia i de Roma. En aquest període va realitzar nombrosos encàrrecs com el baldaquí de la Basílica de Sant Pere del Vaticà. L'any 1644, l'arribada del papa Innocenci X va significar una aturada en la seva trajectòria i no va reprendre l'activitat fins al nomenament d'Alexandre VII.

Descripció formal

Damunt d'una base rocallosa hi ha els dos cossos juvenils d'Apol·lo i Dafne; el primer està representat just en el moment de tocar la seva estimada, i ella, sorpresa. El conjunt representa una composició dinàmica, visible sobretot en la curvatura que pren l'anatomia de Dafne en el moment de la transformació.

El valor principal de la peça es troba en l'habilitat extraordinària de l'artista, capaç de transformar un tros de marbre fred en una imatge de tensió i moviment. S'aconsegueix que l'espectador intueixi la seqüència de la història, fet que es veu reflectit en la figura de la nimfa, de les mans i peus de la qual neix morfologia vegetal.

Destaquen diversos aspectes tècnics:

• Treball escultòric: Gran qualitat, malgrat estar dissenyat des d'un únic punt de vista.
• Expressivitat: Gran detall en els rostres, especialment en el de Dafne.
• Textures: Diferenciació entre l'aspror de les roques i el llorer, i la suavitat polida de l'anatomia.
• Llum: Potencial dramàtic amb enormes clarobscurs mitjançant incisions meditades.

Temàtica

Eros, enfadat amb Apol·lo perquè havia fet burla de la seva perícia amb l'arc, va disparar al déu una sageta d'amor amb la punta d'or i a la nimfa Dafne una sageta de rebuig amb la punta de plom. Apol·lo, colpit d'amor per Dafne, va perseguir la nimfa pels boscos fins que aquesta, un cop es va trobar acorralada, va demanar ajuda al seu pare, que la va transformar en llorer. Apol·lo va teixir una corona de llorer un cop va haver renunciat a la jove i va decidir portar-la sempre amb ell; aquesta simbologia del mite es va mantenir fins al segle XVII.

Models i influències

Bernini rep la influència de Miquel Àngel, del classicisme grecoromà i del naturalisme de Caravaggio.

Importància històrica

Marca una línia que serà seguida durant el segle XVIII, fins que arriba el Neoclassicisme.