Anàlisi de "Una i Tres Cadires" de Joseph Kosuth
Una i Tres Cadires
Josep Kosuth
1965
Art Conceptual
MoMa (Nova York)
CONTEXT HISTÒRIC I CULTURAL
Aquesta obra va ser creada durant la Guerra Freda (1945-1991) entre el bloc capitalista liderat pels EUA i els seus aliats de l'OTAN, i el bloc comunista liderat per l'URSS i els seus aliats del Pacte de Varsòvia.
Nivell cultural: A partir del 1945, la capital artística es trasllada a Nova York, on es concentra una gran quantitat d'artistes, molts dels quals fugien de l'Alemanya nazi. Entre 1945 i la dècada del 1990, l'art es pot dividir en dues grans tendències: d'una banda, les segones avantguardes que comencen a Europa amb l'informalisme i als Estats Units amb l'expressionisme abstracte. D'altra banda, tenim les tendències postmodernes, on destaquen la transavantguarda italiana i el neoexpressionisme alemany. A partir del 1945 fins a l'actualitat, comença l'era digital.
DESCRIPCIÓ
- És una instal·lació artística que consta de tres elements situats davant d'un mur de color blanc. Aquests tres objectes fan referència al concepte "cadira".
- Al centre de la composició hi ha una cadira de fusta de color marró situada de cara a l'espectador. A l'esquerra hi ha una fotografia ampliada en blanc i negre penjada a la paret on es veu la cadira fotografiada tal com la veiem. A la dreta es troba penjat a la paret un plafó de color blanc cru on es reprodueix la definició en anglès de la paraula "cadira" extreta d'un diccionari.
- A nivell estructural, el conjunt funciona com un tríptic on la cadira ocupa l'eix central i els dos elements reproduïts al seu costat fan referència al món visual i al món verbal.
- Pel que fa a la perspectiva, la cadira del centre està en primer pla, i els elements fotografiats en segon pla.
- Per acabar, destacar que la llum incideix frontalment creant ombres a les zones de les potes de la cadira.
ESTIL
Aquesta obra pertany al moviment conegut com a art conceptual, que es caracteritza per:
- Va aparèixer als EUA i a Europa a la dècada dels anys 60 fins a inicis dels anys 80 del segle XX.
- Els seus orígens es remunten a l'obra de Marcel Duchamp, que considerava que el concepte era més important que l'obra artística.
- És una forma d'expressió que intenta evitar l'estímul dels sentits a favor dels processos intel·lectuals.
- Es defineix com un art oposat a la burgesia i contrari al consum perquè considera que l'objecte no és propietat de ningú.
- Fa servir diversos mitjans per presentar la idea de l'obra: fotografies, gravacions, vídeos...
- Alguns autors d'art conceptual són: Marcel Duchamp, Robert Rauschenberg, Isidore Isou, Yves Klein, Joseph Kosuth.
SIGNIFICAT I FUNCIÓ
L'obra té relació amb l'enfrasi, un recurs de l'oratòria clàssica que trasllada a un llenguatge una experiència viscuda en un altre àmbit. Plató, a La República, feia una diferència entre la idea de llit, la seva materialització per un fuster i la versió feta per un artista en una pintura. Ell ho considerava un engany. Al Renaixement, Leonardo da Vinci va escriure al segle XVI que la pintura era una cosa mental. Kosuth discuteix el concepte d'art i busca noves formes d'expressió, per això tria una cadira, un objecte industrial fabricat en sèrie, per allunyar la creació artística de les valoracions estètiques. Si la fotografia i les paraules descriuen la cadira, l'artista es planteja en què es diferencia el seu ús d'una cadira real. Amb aquesta reflexió, l'artista emfatitza l'absència de la materialització de l'objecte artístic i explora el terreny de les connexions entre el llenguatge i la percepció visual.
Funció: L'autor planteja els límits entre l'art i la realitat partint d'un objecte quotidià com és el cas d'una cadira que vol elevar a la categoria artística.