Anàlisi i Comparativa d'El Crit de Munch i Els Jugadors de Cartes de Cézanne
El Crit (Skrik), d'Edvard Munch
Context i Estil de l'Artista
- Edvard Munch, autor afectat per la mort de la seva mare i germana gran, la seva obra reflecteix una actitud tràgica i desesperada davant la vida.
- Admira el tractament del color dels plans en l'obra de Gauguin. A partir d'això, crea un estil personal on accentua l'expressivitat a través de la línia, redueix les figures i fa un ús simbòlic del color.
Fitxa Tècnica
- Data: 1893
- Tècnica: Oli i tremp sobre cartró
- Estil: Expressionista, al·legòric
- Localització: Nasjonalgalleriet, Oslo
Anàlisi Formal i Composició
- Al centre, hi ha un personatge sobre un pont amb les mans al cap i la boca oberta per cridar. En segon pla, dues persones caminen.
- Darrere el pont, es completa amb un paisatge marítim on naveguen dos vaixells.
- L'angoixa del personatge s'exterioritza sobre la tela mitjançant una línia corba i sinuosa que perfila la figura i l'entorn.
- El desequilibri visual es complementa amb una forta diagonal que divideix l'obra en dues parts (pont i paisatge), ajudant a aïllar l'individu.
- Les dues persones del fons i els vaixells actuen com a elements equilibradors.
- Munch busca una visió subjectiva de l’escena, barrejant blau, vermell, groc i taronja sense transició, la qual cosa reflecteix el caràcter angoixant.
Interpretació i Simbolisme
- L'home crida sobre el pont, i l'angoixa es transmet a la natura.
- No hi ha realitat objectiva; l'obra reflecteix el món interior del personatge principal.
- És un reflex de les frustracions de l’artista i una metàfora de la soledat de l’home.
- S’aprecia una crítica al món optimista de la burgesia.
Influències i Llegat
Munch pretén transmetre l’interior humà mitjançant una estètica tètrica i pessimista, inspirada en Nietzsche i semblant a l'obra de Goya pintada a la Quinta del Sordo.
Comunica l'angoixa mental a través de la distorsió il·limitada i la utilització expressiva dels colors, sent un representant clau de l’expressionisme alemany del segle XX.
Els Jugadors de Cartes, de Paul Cézanne
Context i Estil de l'Artista
- Paul Cézanne va estar vinculat a l’impressionisme quan pintava a l’aire lliure, però mai es va identificar plenament amb aquesta tècnica.
- Pinta natures mortes, retrats i paisatges de la Provença.
Fitxa Tècnica
- Data: 1893
- Tècnica: Oli sobre tela
- Estil: Postimpressionista
- Gènere: Escena costumista o de gènere
- Localització: Musée d’Orsay
Anàlisi Formal i Composició
Dos homes estan asseguts davant d'una taula; l’espectador només en veu el perfil. L’ampolla marca l’eix compositiu, desplaçat cap a la dreta.
- L’home de l’esquerra queda dins del quadre, mentre que l’altre surt retallat. L’home retallat és més gran, amb el cos tirat endavant, ocupant un espai més gran a la taula.
- El tors del jugador de l’esquerra forma una columna vertical que contrasta amb la línia horitzontal de la taula.
- Les línies es veuen formades per un triangle creat per les mirades i l’ampolla.
- Tot el quadre s’estableix per mitjà de figures geomètriques, però Cézanne no supedita el color a la línia, ja que totes dues tenen la mateixa importància.
- La pinzellada és breu i disposada. L'ús de diferents tonalitats modela els cossos dels objectes i les persones.
- La llum és utilitzada com a element de configuració de l’espai per aconseguir un efecte realista, tot i que la seva intervenció no correspon a criteris naturalistes.
- Predominen les tonalitats cromàtiques ocres, que utilitza per reforçar la contraposició dels dos jugadors, invertint el color de la jaqueta i els pantalons.
Temàtica i Influència
- És una escena quotidiana on dos personatges juguen a cartes. El de l’esquerra fuma pipa i és el pare de l’artista.
- Aquesta obra és un dels cinc quadres que Cézanne va pintar durant la dècada del 1890 sobre aquesta temàtica, que ja havia estat tractada durant els segles XVII i XVIII.
Llegat i Avantguardes
Els clàssics són una font d’inspiració per a Cézanne, que vol combinar-los amb el realisme contemporani de Courbet.
Les seves experimentacions amb la forma i el color van ser molt reconegudes per les primeres avantguardes. Cézanne és considerat el precursor del moviment cubista i va influir en el fauvisme i l'expressionisme, ja que va analitzar amb precisió naturalista els colors i les formes dels objectes.