Anàlisi comparativa de la moral de Kant i Mill
La moral de Kant i la seva contraposició amb la saviesa
La moral de Kant se centra en quatre conceptes clau: la bona voluntat, el deure, l'imperatiu categòric i la dignitat. Aquesta moral es contraposa a la saviesa, que seria la cerca de la felicitat. La felicitat es defineix com un estat de benestar i satisfacció. El desig és l'impuls que ens porta cap a allò que imaginem que ens proporcionarà plaer. La voluntat, mitjançant imperatius condicionats, s'utilitza per aconseguir aquest objectiu. La moral, en canvi, és diferent: és l'imperatiu categòric basat en el deure, la finalitat del qual és la dignitat, que constitueix l'acte moral en si mateix. La moralitat ens fa dignes de ser feliços, i es contraposa al desig, que busca la satisfacció i no la dignitat.
La bona voluntat i els principis morals
La bona voluntat és la que ens impulsa cap a la formació de principis morals, que elaborem des de la raó pràctica de manera autònoma. Els únics condicionants són la universalitat, que implica que la teva proposta ha de ser universalitzable, i considerar cada ésser humà com a subjecte moral, no com un mitjà per als objectius d'altri. Això ens porta a l'imperatiu categòric.
Crítica a la teoria moral de Kant
La teoria moral de Kant presenta algunes inconsistències. La bona voluntat, que és la base de l'acció moral, no està clarament definida. Tampoc la raó pràctica ens porta necessàriament a la universalitat, ni la dignitat separada del desig i la felicitat. En aquest sentit, la teoria moral de Mill sembla més interessant, ja que integra la dignitat i la felicitat, el deure i el desig, la raó i l'afecte. Mill anomena la bona voluntat altruisme, i converteix el deure en un desig de dignitat que produeix satisfacció. La felicitat, per a Mill, és qualitativa, a diferència de la satisfacció quantitativa de Bentham, que s'assembla a la de Kant. El deure és el desig de dignitat i respecte cap a un mateix i cap als altres. Aquesta és la universalitat que entén l'altre com a subjecte de desig i de dret. Kant anticipa aquesta idea de dret i universalitat, que és interessant per justificar una teoria de la igualtat de drets i l'Estat de dret garantista.
La moral de Kant vs. la moral de Mill
La moral de Kant es pot considerar una moral trista, una moral del sacrifici. Mill busca una altra sortida, una moral que integri el desig. En superar la visió quantitativa de Bentham, Mill proposa una idea més àmplia de felicitat que integra el desig de virtut i l'altruisme. Aquest desig es basa en un sentiment de pietat (com deia Rousseau) o de simpatia desinteressada cap a l'altre (com deia Hume). La dignitat pot formar part del desig humà. L'educació, ben entesa, pot potenciar aquests sentiments i aquest desig altruista, que s'han de cultivar.
Unificació dels principis morals
Les dues condicions que planteja Kant per acceptar una norma moral (que pugui universalitzar-se i que consideri l'altre com un fi) poden unificar-se en un sol principi: el respecte i el reconeixement d'un mateix i de l'altre. Aquesta és l'única condició que fa possible que cadascú pugui desenvolupar un projecte ètic, que ha de subsumir una norma moral de respecte i reconeixement de l'altre. Aquesta norma moral es basa en aquest principi únic, que després calibra no sols l'actitud sinó també les conseqüències dels nostres actes cap a l'altre.
Conclusió
En conjunt, les propostes de Kant i de Mill no són compatibles. Tot i que es prefereix la de Mill, es poden recollir aspectes de Kant, com la reivindicació de la dignitat i la necessitat de la universalitat moral, que són perfectament integrables en la teoria moral de Mill.