Anàlisi de "El crit" d'Edvard Munch: Estil i Composició

Introducció a "El crit" d'Edvard Munch

"El crit" és un quadre fet per Edvard Munch l'any 1893. És un quadre d'estil postimpressionista que reflecteix un tema al·legòric i està fet amb la tècnica d'oli i encàustica sobre cartró. El podem trobar a la Nasjonalgalleriet (Oslo).

L'estil i les influències de l'autor

L'estil de Munch ofereix una relació molt estreta entre vida i obra. Sovint realitza diverses versions de les seves obres. Treballa amb oli, tintes litogràfiques, guaix... i ho fa barrejant l'oli amb cera fosa o resina per donar-los més duresa. Munch va intentar fer disseccions de les ànimes, igual que Leonardo da Vinci ho va fer de cadàvers per estudiar l'anatomia humana. Va ser influenciat per les Pintures negres de Goya i per la tècnica pictòrica de Paul Gauguin i Van Gogh. La seva estètica, més aviat tètrica i pessimista, està inspirada en la filosofia de Nietzsche. Va ser un referent per als artistes del grup "Die Brücke", representants de l'expressionisme alemany a principis del segle XX.

Elements plàstics i cromatisme

Pel que fa als elements plàstics, predomina el color per sobre la línia. La línia dominant en el quadre és la corba, que dona neguit i dinamisme, utilitzada pel personatge principal i l'entorn. La línia vertical l'utilitza pels personatges secundaris i les embarcacions del fons, únics elements reals. El dibuix és descurat i amb traços mitjançant els quals allibera les seves pròpies emocions. La classe de pinzellada és:

• Ampla
• Allargada
• Decidida
• Potent
• Feta per línies corbes

Per ell, la pinzellada és sinònim de traç, amb el qual deixa veure el seu horror vacui (por al buit). La llum, el color i la forma els tracta des d'una visió subjectiva de l'escena. Pel que fa al cromatisme, el color és agressiu i irreal, fet que destaca la seva angoixa. Utilitza una paleta de colors purs i complementaris amb contrastos cromàtics extrems. La gamma són els colors primaris (blau, groc i vermell) sense degradat, reflectint un estat d'ànim convuls.

Composició, dinamisme i espai

Quant a la composició i el dinamisme, l'eix central de la pintura és la figura que crida. La barana del pont divideix l'escena diagonalment en dues parts molt diferenciades, cosa que ajuda a aïllar l'individu de les persones del darrere. Les diagonals i les línies corbes li donen dinamisme a l'obra. Pel que fa a l'espai, Munch no utilitza la perspectiva tradicional. Cal destacar la profunditat produïda per la barana del pont, marcada per les dues persones passejant. Les línies de fuga del terra del pont donen sensació de perspectiva i, gràcies a la llunyania de l'horitzó amb les dues embarcacions, es remarca la profunditat.