Anàlisi de Cròniques de la veritat oculta de Pere Calders: atzar, absurd i ordre burgès

Context i Estructura de l'Obra

Els contes de Pere Calders s’emmarquen en un context de crisi europea: els valors de la cultura burgesa s’esfondren amb la Primera Guerra Mundial. Després que Pere Calders es casés i tingués un fill, esclata la Guerra Civil, on va participar al bàndol republicà i es va exiliar a Mèxic durant vint-i-tres anys.

Cròniques de la veritat oculta va ser escrit a Mèxic durant els anys quaranta i cinquanta. El llibre està estructurat en tres parts ben diferenciades:

• La imprevista certesa: Dotze narracions d’una certa extensió.
• Ver però inexplicable: Dotze narracions molt breus, excepte «Una curiositat americana».
• L’escenari desconcertant: Set narracions d’extensió diversa.

La Mentalitat Burgesa i els seus Valors

En molts contes de Pere Calders trobem un món harmònic amb els valors ordenats i productius de la mentalitat burgesa. Els narradors expliquen en primera persona la seva experiència. Calders ordena els contes en funció d’una representació inicial de la realitat que reflecteix aquest model de vida.

Exemples de l'Ordre Burgès en els Contes

• A «El desert», la situació inicial és molt quotidiana, però la interrupció sorprenent de la mort és instantània.
• A «La ratlla i el desig», trobem una plenitud econòmica i una vida sotmesa a la cadena vital del casament. El protagonista té uns punts de referència clars com són la casa, la parella, l’ofici i l’estabilitat econòmica.
• A «La consciència visitadora social», encara que el protagonista és un assassí, viu en un estat d’idealisme urbà.
• El protagonista de «El principi de la saviesa» viu una plenitud econòmica.
• «L’any de la meva gràcia» també compleix els requisits de l’ordre burgès, com ara casar-se i tenir una filla.
• El milionari de «La ciència i la mesura» també n’és un exemple.
• A «Coses de la providència» es presenta la felicitat.
• «La clau de ferro» utilitza el misteri per fer referència a l’estatus social del protagonista.

Anàlisi Temàtica: L'Atzar i l'Absurd

En la societat contemporània, els personatges viuen sotmesos a la seva captivitat professional, vital i social fins que apareixen els fets que els trasbalsen i els fan canviar, ja que ells no trien les seves accions. L’element principal d’aquesta transformació és l’atzar.

La Rutina Trencada per l'Atzar

Aquesta rutina dels personatges, abans que apareguin els fets que els trasbalsen, és una vida grisa. L’atzar, el desig i l’absurd són considerats elements quasi tangibles. El xoc dels dos mons és presentat d’una manera desnaturalitzada que provoca un somriure irònic del lector.

Exemples de la Intervenció de l'Atzar

• A «La maleta marinera», el protagonista la troba atzarosament.
• «Coses aparentment intranscendents» es basa en un accident atzarós.
• «L’arbre domèstic» també n’és un exemple.

El Poder Superior i els Espais Remots

En diversos contes trobem instruments d’aquestes entitats superiors, éssers que es troben perduts en realitats superiors. El poder superior d’aquests elements és de proporcions universals, ja que al llarg de tot el llibre trobem espais remots, tangibles o no.

Pèrdua i Desconcert

• Un exemple clar és «El desert», ja que el protagonista perd la vida en un espai desèrtic.
• A «La ratlla i el desig», el protagonista perd casa seva i el seu món.

Localitzacions Globals

Aquesta universalitat es reflecteix en les localitzacions:

• «Els catalans pel món» (Birmània)
• «El problema de l’Índia» (l’Índia)
• «Una curiositat americana» (se centra en un senyor colombià)
• «Les mans del taumaturg» (Rússia)