Anàlisi de Dànae de Ticià al Museo del Prado
Fitxa Tècnica
Títol: Dànae
Autor: Tiziano Vecellio
Cronologia: 1553-1554
Tècnica: oli sobre tela
Mides: 1,29 x 1,81 m
Estil: escola veneciana
Tema: mitològic
Localització: Museo del Prado (Madrid)
Context Històric i Artístic
Sorprèn que, en un moment en què se celebrava el concili de Trento, un rei com Felip II, erigit en protector del catolicisme enfront dels protestants, triés una temàtica pagana i no cristiana, i escollís un nu que podia despertar, segons les teories de l'època, la lascívia de l'espectador. En realitat, cal entendre aquest encàrrec pel fet que Felip II s'interessava per les interpretacions en clau cristiana de les obres que adquiria, seguint, d'aquesta manera, la línia neoplatònica de cristianització dels clàssics.
Biografia de Ticià Vecellio
Tiziano Vecellio inicià els seus estudis al taller venecià de Giovanni Bellini, on es va posar en contacte amb Giorgione, amb el qual va tenir una llarga relació professional i personal. Quan tornà a Venècia, va ser el pintor oficial de la República. Va crear un estil propi basat en l'ús del color, la vivacitat de la llum, la pinzellada solta i una gran delicadesa en les modulacions cromàtiques. Poc després, viatjà a Roma, on va conèixer l'obra de Miquel Àngel i va quedar impressionat per l'antiguitat clàssica. La seva obra sempre mostrà un gran domini de la composició, del joc de la llum i l'ombra, i sabé donar molta expressivitat als personatges. Principalment pintà temes religiosos, mitològics i retrats, gènere que el va fer famós arreu d'Europa.
Anàlisi Formal de Dànae
Ticià representa la jove princesa Dànae nua al llit, recolzada en uns coixins i mirant amb actitud sensual la pluja de monedes que cau del cel. Al seu costat, hi ha un gosset que queda al marge de la situació, mentre la serventa intenta recollir amb el davantal l'or que cau del cel. La composició de l'obra està dividida en dues parts dividides per una diagonal que dibuixa el cos nu de la jove i el domàs del llit. Enmig hi trobem la figura de déu, incorporat en la pluja d'or i esdevenint el focus de la llum i fent de nexe visual entre la serventa (que vol agafar l'or amb el davantal) i la princesa (que espera l'arribada de déu). L'obra aconsegueix una mobilitat interna excel·lent gràcies a la concatenació d'accions contraposades i també, degut a les formes suaus i curvilínies dels personatges i dels objectes. Ticià deixa de banda el dibuix i defineix els contorns per mitjà del tractament de la llum i del color. Hi ha un gran efectisme atmosfèric gràcies a l'aplicació de l'sfumato en el contorn de la jove i a l'ús d'una gamma cromàtica de tonalitats càlides que reforcen la sensualitat de l'escena.