Anàlisi del Coneixement i la Realitat segons Hume
La Concepció del Coneixement
Percepció
- Impressions: Fortes i vives a través dels sentits.
- Idees: Record d'impressions, origen i causa en les impressions.
Principi de Còpia
Les idees procedeixen d'impressions; una idea és vàlida si correspon a una impressió.
Memòria i Imaginació
- Memòria: Transforma les impressions en idees.
- Imaginació: Combina idees simples per formar idees complexes.
Lleis d'Associació d'Idees
S'estableixen per:
- Semblança entre elles.
- Contigüitat en espai-temps.
- Relació Causa-Efecte (R.C.E).
Classes de Coneixement
Relacions d'Idees
- S'estableixen per la raó, seguint el principi de no-contradicció (comparar idees).
- Són saber universal i necessari (coneixement de Ciències Pures).
- Aporten certesa, però no amplien el coneixement del món.
Qüestions de Fet
- Es basen en l'experiència (relació causa-efecte).
- Són saber particular i contingent (coneixement d'Ciències Empíriques).
- Amplien el coneixement, però es basen en el costum.
Anàlisi de la Relació Causa-Efecte
Origen i Naturalesa
El coneixement del món (qüestions de fet) es basa en la relació causa-efecte.
Crítica a la Tradició Filosòfica
- Aristòtil argumentava que les connexions causals tenien valor demostratiu.
- La tradició considerava la connexió com a necessària.
- Hume: La Causa (impressió +) i l'Efecte (impressió +) es connecten per una connexió no necessària (impressió -).
Límits de la Causa-Efecte
Analitzant la idea de causa, no es pot saber l'efecte només pensant-hi. És possible pensar el contrari? Sí. Per tant, és una qüestió de fet i creença.
Circumstàncies per Establir una Relació Causa-Efecte
S'han de donar tres circumstàncies:
- Contigüitat: Proximitat espai-temporal entre causa i efecte.
- Prioritat en el temps: La causa precedeix l'efecte.
- Conjunció constant entre causa i efecte.
Conclusions sobre la R.C.E.
La relació causa-efecte es basa en l'experiència passada i és produïda per la nostra imaginació.
Aplicació dels Arguments basats en R.C.E.
Aquests arguments només són vàlids dins els límits següents:
- S'han de basar en l'experiència passada.
- Han de crear una impressió de causa i efecte.
- Han de proporcionar una simple creença, mai una certesa.
Concepció de la Realitat
Substància
- Aristòtil: La substància és el substrat o l'essència.
- Descartes: Substància és ànima, món, Déu.
- Hume: No hi ha impressió de substància, ni com a substrat ni com a essència.
El Jo (Ego)
"Jo penso, jo existeixo" conclou que existim, però no que siguem una substància pensant.
El Món
El món sobrepassa els límits: la causa no té impressió, l'efecte sí que en té.
Fenomen i Déu
- Fenomen: Només podem conèixer allò que se'ns mostra a través dels sentits.
- Déu: La raó posa en dubte la seva existència (geni maligne). Per eliminar la hipòtesi, es demostra l'existència de Déu.
Agnosticisme i Substància
- Agnosticisme: No hi ha impressió de la causa de Déu; la seva existència és indemostrable.
- Substància (segons Hume): És una idea complexa formada per la imaginació a través de la llei d'associació d'idees.
- Experiència: Si la substància existís, seria incognoscible i indemostrable.