Anàlisi del Mètode Cartesià: Dubte, Evidència i Existència
1. Principis de l'Evidència Cartesiana
1.1. L'Estratègia Cartesiana
Només afirmaré com a veritat allò que per mi és evident (resisteix tot dubte possible).
L'estratègia cartesiana és doble:
- i) En el Tractat dedicat a l'obtenció del coneixement (Tdedicat a l'obtenció del cc): Tractar allò probable, fins i tot allò molt probable, com si fos fals.
- ii) En el Tractat dedicat a l'acció i a la decisió del fer (Tdedicat de l'acció): Tractar allò probable, sobretot allò molt probable, com si fos fals.
1.2. Veritats Matemàtiques (Bàsiques)
Model d'evidència.
1.3. Resposta Cartesiana a l'Escepticisme
L'escepticisme sosté que l'home no pot afirmar res com a veritat amb total seguretat, ja que sempre podem trobar un motiu de dubte. Això es dona en els inicis de la modernitat (s. XVI-XVII).
- i) Valoració Copernicana/Científica: Es qüestiona el model geocèntric.
1.4. Criteri d'Evidència
Un dels fonaments del lliure pensament modern: ningú té dret a obligar-me a afirmar com a Veritat alguna cosa que per mi no sigui evident (Principi d'autoritat).
2. A la Recerca de la Primera Veritat: El Dubte Metòdic
Tractaré allò probable, fins i tot molt probable, com si fos fals (coneixement sensible / coneixement intel·lectual).
El Geni Maligne
Plantejament hipotètic: ¿I si hi ha un ésser superior a mi que m'està fent pensar que una cosa és Veritat quan en realitat no ho és? ¿I si estic vivint un somni?
El Cogito
"Penso, doncs existeixo". El jo s'afirma a si mateix com a existent. La consciència torna a si mateixa, es descobreix com autoconsciència, com a subjectivitat, com a jo, com a vida conseqüent de si mateixa.
3. Del Jo a Déu i de Déu al Món
Classificació de les Idees
Descartes classifica les idees segons el criteri de "com ha arribat a mi":
- Adventícies: Vénen de fora de la seva ment.
- Fictícies: Construïdes per la ment.
- Innate: Ja estan en nosaltres.
La Idea de Déu segons Descartes
Ésser infinitament perfecte que té totes les perfeccions: bondat, poder, saber.
Proves de l'Existència de Déu
- L'ésser humà no pot produir la idea de Déu; per tant, no pot ser obra del mateix ésser humà. Déu existeix.
- L'existència és una idea innata.
- La frase "Déu no existeix" és contradictòria i, per tant, falsa (si Déu té totes les perfeccions, la persona que afirma que no existeix es contradiu: fals). L'existència forma part de l'essència.
7. Causa de l'Error
La causa de l'error és la precipitació de la voluntat.
Consisteix a:
- Afirmar com a Veritat una cosa que és Falsa.
- Afirmar com a Falsa una cosa que és Veritable.
La voluntat s'avança i entra en risc d'equivocar-se afirmant alguna cosa que encara genera dubte. La causa de l'error no és la voluntat en si, sinó l'ús indegut de la voluntat.