Anàlisi del mosaic romà del Sacrifici d'Ifigènia
El mosaic del Sacrifici d'Ifigènia
Anàlisi formal i elements plàstics
És un mosaic realitzat amb la tècnica de l'opus tessellatum, que consistia a construir l'escena amb tessel·les (fragments petits i regulars de pedra, vidre o ceràmica). Aquest procés era força laboriós: primer s'havia de fer un esbós a mida real del mosaic i, després, perquè es pogués simplificar el procés, s'hi incrustaven les tessel·les. En aquest mosaic s'observen dos trets fonamentals: el color presenta uns canvis molt bruscos i la llum es distribueix uniformement, sense un focus de llum únic.
Composició de l'escena
Darrere de l'altar del sacrifici s'hi situen, d'esquerra a dreta, els protagonistes de l'escena. En primer lloc, el rei Agamèmon es posa la mà al cap en un gest de dolor; al seu costat, la seva filla Ifigènia destaca pel seu vestit blanc i perquè duu el cap cobert. Al mig es troba Ulisses, rei d'Ítaca. Calcant es reconeix perquè vesteix una toga i una cinta al front. Mentre Ulisses i Calcant miren a Ifigènia, Menelau, el seu oncle, expressa dolor.
L'obra té manca de profunditat i presenta problemes de perspectiva. Això es veu a la part superior dreta: la situació de la deessa Artemis amb el cérvol sembla que estiguin sobre el plataner. Aquesta obra es completa amb un criat, uns quants caps que observen l'escena i dues escultures: la primera d'Apol·lo i la segona d'Artemis.
Estil i context històric
Tot i que s'esmenta el període de l'art bizantí a Catalunya, s'han localitzat diversos mosaics d'art romà com aquest. Servia per decorar una superfície i solien tenir grans dimensions, sent una mostra de luxe. A la ciutat d'Empúries encara s'hi poden veure mosaics originaris. L'ús tan poc acurat de la perspectiva fa pensar que es tracta d'una obra del segle I.
Interpretació: contingut i significació
La temàtica és clarament grega. La història que recull no és exactament com la de la mitologia tradicional, sinó segons la versió de l'autor Eurípides: Ifigènia és substituïda en el darrer moment per un cérvol. La llegenda narra que els vaixells que transportaven les tropes gregues liderades per Agamèmon cap a Troia es van trobar amb un fort vent. El rei va consultar Calcant i aquest li revelà que havia mort un dels cérvols de la deessa Artemis; com que ella estava enfadada, era la culpable que la flota estigués paralitzada. Per aplacar aquell vent, el rei havia de lliurar la seva filla, però en l'últim moment la deessa la va canviar per un cérvol.
Funció de l'obra
Té una funció doble: decorativa i il·lustrativa. D'una banda, mostra la riquesa del seu propietari i, de l'altra, el tema del mosaic havia de recordar el passatge mitològic.