Anàlisi del Panteó d'Agripa: Art i Enginyeria Romana

Panteó de Roma

Fitxa tècnica

• Títol: Panteó
• Autor: Desconegut
• Cronologia: Temple romà
• Materials: Formigó, granit, maó, marbre i fusta
• Estil: Romà imperial
• Localització: Camp de Mart (Roma)

Descripció formal

L'edifici s'obre a la plaça a través d'un pòrtic octàstil amb columnes d'ordre corinti de granit, que sostenen l'entaulament llis. Darrere d'aquest pòrtic s'acobla el tambor que sosté la cúpula hemisfèrica de la cel·la. El tambor mostra la tècnica de construcció a base de morter.

S'aixeca una cúpula coronada per un òcul de 9 m de diàmetre que serveix per a la il·luminació i la ventilació. Les línies d'imposta delimiten tres pisos d'arcs de maó, la funció de descàrrega dels quals reverteix en els contraforts integrats al mur que distribueixen el pes.

S'accedeix a la cel·la a través d'unes portes de bronze gegantines. La cel·la és un espai circular amb un mur obert que dóna grandiositat a l'espai gràcies als cassetons. El Panteó havia d'estar envoltat d'una plaça porticada que només hauria permès veure el pòrtic d'entrada, però no va ser així. Situat al cor de Roma, la seva integració a l'entorn urbanístic és total malgrat les seves dimensions.

Temàtica

Era un temple dedicat a tots els déus de l'Olimp. A l'interior era una representació de la cosmologia romana:

• Els set absis estaven consagrats a les set divinitats celestes.
• La gran cúpula simbolitzava la volta celeste que cobria la Terra.
• L'òcul com a sistema és la representació del Sol.

L'emperador Adrià el va utilitzar com a tribunal públic. El 609, el papa Bonifaci IV el va consagrar com a església i, al segle XVII, l'escultor Bernini va aprofitar el bronze que revestia la cúpula per fer el baldaquí de Sant Pere del Vaticà.

Models i influències

Els temples circulars i l'ús de la cúpula com a sistema de coberta no van ser una invenció romana. A Grècia hi havia el Tholós; l'arc, la volta i la cúpula eren coneguts a Mesopotàmia i pels micènics. Brunelleschi va estudiar la cúpula del Panteó per a la construcció de la cúpula del Duomo de Florència i també va servir de model a Bramante, Miquel Àngel, Bernini i Palladio.