Anàlisi del Panteó d'Agripa: Un Temple Romà Emblemàtic

Fitxa tècnica del Panteó

• Autor: Desconegut (atribuït a Apol·lodor de Damasc)
• Cronologia: 118-128 dC
• Estil: Roma imperial
• Tipologia: Temple
• Materials: Formigó, granit, maó, marbre i fusta
• Localització: Camp de Mart (Roma)

Context històric

La construcció inicial del Panteó va ser ordenada pel general Agripa l'any 27 aC. L'any 80, un incendi el va destruir i va ser restaurat per Domicià i posteriorment reconstruït per Adrià entre el 118 i el 128 dC. Es creu que Apol·lodor de Damasc va ser l'arquitecte d'aquesta reconstrucció.

Descripció formal

Aquest edifici presenta un pòrtic amb columnes monolítiques de granit d'ordre corinti, coronat per un frontó triangular. El tambor mostra la tècnica constructiva romana a base de morter (opus caementicium) i maó (opus latericium).

Sobre el tambor s'aixeca la impressionant cúpula, coronada per un òcul central de gairebé 9 metres de diàmetre, la funció del qual és proporcionar llum i ventilació a l'interior.

La planta del temple combina un pòrtic octàstil de tres naus amb una gran cel·la circular. Aquest espai interior presenta un mur obert a diverses capelles i fornícules, sobre el qual descansa la cúpula de 43,2 metres de diàmetre. La sensació de grandiositat s'accentua gràcies als cassetons, que disminueixen de mida a mesura que s'apropen a l'òcul zenital.

Entorn i integració urbanística

Actualment, el Panteó està situat al cor de Roma i, malgrat les seves grans dimensions, es troba perfectament integrat en el seu entorn. L'edifici no supera l'altura de les construccions veïnes i les seves proporcions s'adeqüen a l'espai de la plaça que l'acull.

Funció, contingut i significat

Originalment, estava dedicat a tots els déus de l'Olimp. L'òcul simbolitza el sol, i els set nínxols principals representaven les set divinitats celestes. L'interior reflecteix la cosmologia romana.

Va ser concebut com un espai d'unió entre l'home i la divinitat. L'emperador Adrià també el va utilitzar com a tribunal. L'any 609, l'edifici va ser consagrat com a església cristiana i, durant l'edat mitjana, va ser utilitzat com a mercat.

Models i influències posteriors

Encara que els temples circulars (tholos) i l'ús de cúpules ja existien a Grècia, la cúpula del Panteó va suposar una fita arquitectònica. La seva transcendència en l'arquitectura occidental ha estat enorme.

Arquitectes renaixentistes com Brunelleschi la van estudiar per a la construcció de la cúpula del Duomo de Florència, i altres com Bramante o Miquel Àngel es van inspirar en ella per a la cúpula de la basílica de Sant Pere del Vaticà.