Anàlisi del Poblament i la seva Evolució a Espanya

El poblament: Manera de localitzar-se els assentaments, el seu emplaçament físic i el lloc de residència de les poblacions.

També s'entén com a poblament la colonització, explotació i ocupació d'un territori abans despoblat. El poblament pot ser rural (-2000 hab) i urbà (+10000 hab). Els municipis de entre 2000 i 10000. Si més d'un 25% treballen al sector primari, se'l considera rural; sinó, semiurbà. Si el municipi té més de 10000 però les activitats són del sector primari, se'n denomina agrociutat.

Aspectes a estudiar: Com s'ha produït l'ocupació humana del territori, com són els habitatges i edificacions construïdes i com es distribueixen en l'espai.

L'evolució del poblament ha estat molt complexa a Espanya.

Tipus de poblament rural tradicional

Poblament aïllat: cases separades per camps... (nord d'Espanya)

Poblament dispers: hi ha petits nuclis o llogarets que estan a prop d'un nucli central on hi ha serveis.

Poblament concentrat: cases agrupades que formen pobles o viles.

Factors que determinen l'ocupació de l'espai rural:

• Factors rurals: relleu (la inclinació condiciona el tipus de poblament; quan més abrupte, més aïllat).
• Disponibilitat d'aigua: (zones de què predomina el poblament concentrat i a les humides el dispers).
• Factors humans: (necessitat de defensa i les formes d'explotació i propietat de la terra).

Espanya humida (Galícia, Cantàbria, Astúries, Euskadi).

Espanya seca (Castella, Andalusia, Extremadura).

Morfologia dels pobles: té a veure amb el seu emplaçament.

Traçat regular: planificats per fer-se així, el traçat sol ser ortogonal o radial.

Traçat irregular: resultat del creixement espontani sense planificació.

Pobles sobre la plana: tendeixen a un traçat radial (església al mig) i lineal (amb una via de comunicació que el travessa).

Pobles sobre elevacions: amuntegats, radials al voltant del castell o església o pobles en vessant.

L'habitatge rural ha servit de lloc de residència i de treball. La seva distribució és molt utilitària. A la planta baixa, estances dedicades a la ramaderia i agricultura.

Evolució del poblament: Al segle XX, Espanya s'urbanitza i disminueix el poblament rural; es produeix un èxode rural que va redistribuir la població, provoca un estancament o regressió en la construcció de masos i abandonaments de camps i nuclis rurals. A partir dels anys 80 s'inicia la segona residència i aquest fenomen afavoreix la recuperació de cases rurals. Les zones que estan a prop de grans ciutats, se'n diuen franges rururbanes i es fa difícil diferenciar l'espai rural i urbà.

En aquestes zones es produeix una adaptació a l'estil de vida urbà i la rururbanització ha suposat una pèrdua d'habitants per a les grans ciutats.