Anàlisi del poema 'En la seva mort' de Rosselló-Pòrcel

Resum

Aquest document analitza el poema 'En la seva mort' de Rosselló-Pòrcel, pertanyent al llibre Imitació del foc. Explica la seva introducció i context literari, l'estructura externa amb versos de sis, deu i vuit síl·labes i rima assonant, i la interpretació simbòlica de la lluita entre la vida i la mort. També comenta les figures retòriques principals i conclou sobre el valor reflexiu del poema.

Punts clau

El poema pertany al llibre Imitació del foc, dedicat a Salvador Espriu, i és un dels moments més àlgids de la lírica de Rosselló-Pòrcel.
El poema té una sola estrofa d'onze versos, combinant versos de sis i deu síl·labes, amb un vers cinquè octosíl·lab.
La rima és assonant i combina versos d'art major amb versos d'art menor.
La foscor i la flama simbolitzen la mort i la vida, i la tempestat és una crida d'alerta al subconscient.
La mort és personificada com una figura segura de la seva victòria que cada dia intenta emportar-se la vida de l'autor.
Les figures retòriques principals són la personificació de la foscor i de la mort i la metàfora constant.

Posa't a prova

En la seva mort

Introducció: Aquest poema pertany a Imitació del foc. És el moment més àlgid de la lírica de Rosselló-Pòrcel i on s’evidencia més clarament el seu neobarroquisme. El llibre el lliga, també, amb la Generació del 27, Garcia Lorca en especial, i el seu neopopularisme. Rosselló Pòrcel va dedicar Imitació del foc al seu amic, l'escriptor Salvador Espriu.

Estructura externa: Aquest poema està format per una sola estrofa d’onze versos, els quals es combinen en versos de sis i deu síl·labes, més el vers cinquè que és octosíl·lab. La rima és assonant i combina versos d’art major amb versos d’art menor.

Interpretació: En els dos primers versos, allò fosc simbolitza la mort, la flama és la vida i la tempestat és una crida d’alerta al subconscient. Així, se’ns parla d’un continu conflicte entre la vida i la mort. Del vers tres al cinc, vol mostrar valor davant la mort i superar la seva por; aconseguint-ho, donarà sentit a la seva vida novament. Del vers sis al set, se’ns personifica la mort, que ve preparada i segura de la seva victòria, disposada com cada dia a emportar-se la vida de l’autor. Del vers vuit a l’onze, podem veure com el vespre i l’alba s’enfronten: el vespre que precedeix la nit/la foscor és la mort, i l’alba que precedeix el dia/la llum és la vida. Finalment, com cada nit, aconsegueix vèncer un cop més aquest destí i viure innocentment un dia més. Aquesta victòria és representada amb l’allunyament de les estrelles, que simbolitzen la fi de la nit.

Figures retòriques:

Personificació de la foscor i de la mort (es pot explicar, exemplificar). Metàfora constant (explicar amb exemples).

Conclusió: Aquest poema de Rosselló pertany a la seva obra més famosa, publicada després de la seva mort: Imitació del foc. El poeta comença a tenir un estil propi que serà molt valorat pels crítics de l’època. El poema és molt reflexiu i parla de la mort que dóna sentit veritable a la vida. Té un rerefons polític (si afirmes una cosa com aquesta, cal explicar-la).

Preguntes freqüents

A quin llibre pertany el poema 'En la seva mort'?

Pertany al llibre Imitació del foc de Rosselló-Pòrcel, que el poeta va dedicar al seu amic Salvador Espriu.

Quina és l'estructura externa del poema?

El poema està format per una sola estrofa d'onze versos, combinant versos de sis i deu síl·labes, amb un vers cinquè octosíl·lab. La rima és assonant.

Què simbolitzen el vespre i l'alba en el poema?

El vespre, que precedeix la nit i la foscor, simbolitza la mort, mentre que l'alba, que precedeix el dia i la llum, simbolitza la vida.