Anàlisi del sector industrial a Espanya

(4)

3 àrees conques carboníferes; Astúries, Lleó-Palència, Terol i Ciudad Real.

1 província on destaca la producció de petroli; Tarragona.

1 zona de producció de gas; Cadis

3 províncies amb centrals nuclears; Tarragona, València i Càceres.

(5)

3 àrees on es localitzen centrals hidroelèctriques; Galícia, Catalunya i Extremadura.

2 províncies de producció eòlica; Albacete, Navarra.

1 comunitat autònoma de producció d'energia solar; Extremadura.

1 comunitat autònoma; Andalusia.

(11)

3 àrees més industrialitzades el 1975; franja cantàbrica, litoral mediterrani i Madrid.

3 àrees de difusió industrial; eix de l'Ebre, mediterrani i litoral gallec.

3 enclavaments industrials aïllats; Ponferrada, Valladolid i Saragossa.

(17)

2 àrees industrialitzades; àrees metropolitanes de Madrid i Barcelona.

3 àrees o eixos en expansió; eix de l'Ebre, mediterrani i voltant de Madrid.

3 àrees o eixos industrials en declivi i reestructuració; Cornisa cantàbrica, Badia de Cadis i Puertollano.

2 àrees d'industrialització induïda; triangle de Huelva-Sevilla-Cadis i Valladolid.

3 àrees d'industrialització escassa; Extremadura, Illes Balears i Canàries.

a El sector productiu al qual fa referència el text és el sector secundari, que és el sector de l'economia que es caracteritza per transformar les matèries primeres en productes elaborats o semielaborats. Comprèn les activitats industrials, la mineria, l'explotació de les fonts d'energia i la majoria d'autors econòmics inclouen també la construcció en aquest sector.

b. Les comunitats autònomes on aquest sector és més important són Catalunya, Comunitat de Madrid, Comunitat Valenciana, País Basc, seguides per la Regió de Múrcia, Refió Foral de Navarra, i el Principat d'Astúries.

c. El pes del sector industrial és reduït tant en l'ocupació com en el PIB per falta d'esperit empresarial, especialment entre els joves i les dones, tant en PIB com en ocupació. Tal com es menciona al text, el sector industrial tenia un pes del 15,1%, per sota de la mitjana europea i de països amb una indústria potent com Alemanya.

Pel que fa a la mà d'obra, cal assenyalar que l'ocupació industrial disminueix per la deslocalització, l'automatització i per la terciarització de l'ocupació; que augmenta la qualificació de l'ocupació industrial (encara així, a Espanya el nivell de formació de la mà d'obra és inferior a altres països de l'entorn); i que el mercat laboral es desregularitza (disminueixen els treballadors del mercat primari i augmenten els del secundari)

Pel que fa a les empreses, la característica principal és la dimensió inadequada de les empreses: la majoria són petites i mitjanes empreses i les grans empreses estan a molta distància de les majors de la UE, per la qual cosa la competitivitat de les empreses és menor.

Respecte a la inversió en R+D+I és més baixa que en altres països de l'entorn, tal com s'expressa al text, es tracta d'un sector tecnològicament endarrerit. La innovació empresarial és insuficient, sobretot per part de les PIMES, la creació de tecnologia escassa i dependent, a causa de la insuficient inversió en I+D; i la incorporació de les TIC per davall dels països de l'entorn malgrat els progressos recents; a més a més es produeix una escassa transferència a les empreses de les recerques realitzades per la universitat i els centres de recerca.

Per últim, hi ha una insuficient projecció internacional de les empreses i excessiva orientació al mercat interior.

d. Per tal d'augmentar el pes del sector industrial, s'impulsa l'emprenedoria promovent una imatge positiva de l'empresariat, donant suport i assessorant a dones, joves i altres col·lectius emprenedors, i agilitant els tràmits per a la creació d'empreses.

Pel que fa a la mà d'obra, es millora mitjançant l'adequació de la formació a les necessitats empresarials; i impuls de la formació contínua i dual.

Pel que fa a les empreses, les principal mesura és estimular la concentració a través de fusions i dels acords o aliances entre les grans empreses.

Per l'endarreriment tecnològic, s'ha de millorar la inversió en R+D+I incrementant la despesa del sector privat en aquesta matèria; augmentant el personal altament qualificat (millora de la formació i incorporació d'investigadors de prestigi internacional); i promovent la recerca (afavorint els grups líders de recerca; els consorcis d'institucions públiques i privades per a realitzar importants projectes; i la participació en programes internacionals i europeus de recerca). També s'ha de fomentar la innovació afavorint la creació de PIMES i d'agrupacions empresarials innovadores; l'adopció d'innovacions per PIMES tradicionals i per sectors industrials concrets; i la compra pública innovadora. Impuls de la tecnologia mitjançant l'extensió de l'ús de les TIC; la implantació de parcs tecnològics; el suport a les empreses de base tecnològica; la participació en projectes tecnològics europeus i internacionals; i la transferència de la recerca a les empreses.

Per últim per impulsar la internacionalització empresarial s'han de cercar nous mercats; promocionar a l'exterior la qualitat dels productes i de les empreses espanyoles; impulsar l'exportació entre les PIMES i de la implantació d'empreses espanyoles a l'estranger; triar d'Espanya com a seu d'esdeveniments internacionals en sectors industrials estratègics.