Anàlisi del Segle XIX: Economia, Societat i Restauració a Espanya

Economia i Societat Espanyola al Segle XIX

Agricultura i Indústria

Agricultura: Les desamortitzacions dels béns de l'Església i dels municipis van beneficiar l'aristocràcia i la burgesia, que van convertir les propietats en privades. Es van mantenir sistemes de conreu tradicionals, tot i que va augmentar la importància dels terratinents. A l'empara del proteccionisme, s'hi van introduir fertilitzants i millores tècniques. La viticultura va ser important a Catalunya, però va patir la fil·loxera i el conflicte rabassaire, fet que va rebaixar la producció. La baixada del preu del blat va originar conflictes socials a Andalusia.

Indústria: A la dècada dels 30 es va mecanitzar el sector, s'hi va introduir la màquina de vapor i van aparèixer les primeres organitzacions obreres. La producció va créixer gràcies al proteccionisme, el consum intern i el mercat colonial. Els dèficits de la indústria catalana incloïen la manca de desenvolupament de la banca i la insuficiència de matèries primeres i fonts d'energia. La Llei del 68 va permetre al capital estranger controlar les mines i la indústria extractiva, la qual no reinvertia els beneficis.

Desenvolupament Industrial Regional

• Astúries: Segona meitat del segle en siderúrgia.
• País Basc: A partir dels 80, esdevé centre principal amb la formació de la societat anònima Altos Hornos de Vizcaya. Es va desenvolupar la banca, la indústria de béns d'equipament, i les construccions mecàniques i navals.

El capital provenia de l'exterior, ja fos per endeutament o per inversions en el ferrocarril. L'estat estava constituït per classes conservadores, l'aristocràcia i la burgesia vinculada a les finances. Les pressions dels industrials catalans, bascos i els grans propietaris agrícoles van conduir a l'aprovació d'un aranzel proteccionista el 1891 per Cánovas.

Teories Socials i Moviments Obrers

Teories Socials

• Anarquisme:
  • Pierre Proudhon: Defensa una situació sense propietat ni autoritat, assolible mitjançant l'educació.
  • Mikhail Bakunin: Defensa la violència en les revolucions del 48.
  • Anarcosindicalisme (Georges Sorel): Defensa accions econòmiques directes per controlar les indústries, com la vaga i el sabotatge.
• Defensen l'individualisme i la solidaritat social, estan en contra de l'Estat i la participació en el joc polític, i accepten la propietat col·lectiva.
• Marxisme (Marx i Engels): Ideologia de protesta i revolució. El proletariat ha de ser guiat cap a una revolució violenta que destrueixi les institucions que perpetuen la lluita i la repressió de la majoria, seguida de la dictadura del proletariat amb un partit comunista.

Moviments Obrers Internacionals

La industrialització va donar lloc a la I Internacional (1864, Londres), liderada per Marx, on l'enfrontament entre idees marxistes i anarquistes va provocar la crisi i el fracàs obrer de la Comuna de París. La II Internacional (1889, París) es va constituir amb partits i sindicats marxistes. La Revolució Russa va provocar la divisió entre comunistes i socialistes, i la fi de la II Internacional.

Moviment Obrer a Catalunya (1874-1875)

Les males condicions de treball i vida dels obrers van impulsar el primer associacionisme obrer, organitzat localment i vinculat a un ofici. El marc legal era restrictiu i repressiu, prohibint la sindicalització i el dret a vaga. Durant el Sexenni Democràtic, es va difondre l'anarquisme i el marxisme, i es va constituir la FRE de l'AIT. La participació dels anarquistes en les revoltes cantonalistes del 73 va provocar la supressió de les revoltes per l'exèrcit. Després del cop d'estat de Pavía el 74, la Internacional es va declarar il·legal.

El Règim de la Restauració (1874-1902)

Objectius i Adveniments

Els objectius eren restaurar la monarquia d'Alfons XII, crear un règim representatiu, establir un sistema bipartidista i acabar amb la guerra civil i colonial. Els adveniments del règim van ser el pronunciament del general Martínez Campos que va restaurar la monarquia borbònica, el Manifest de Sandhurst impulsat per Cánovas, artífex del Partit Conservador.

Organització del Sistema Polític

La Constitució de 1876, inspirada en el model britànic, establia l'alternança pacífica en el govern. Les seves característiques eren: sobirania compartida (Rei i Corts), separació de poders, Estat confessional i sufragi censatari (amb sufragi universal masculí durant el govern liberal).

Bipartidisme i Caciquisme

Els conservadors (Cánovas) i els liberals fusionistes (Sagasta) monopolitzaven el poder polític i s'alternaven en el govern. Eren agrupacions de notables i cacics:

• Conservadors: Defensaven les classes altes, els interessos de l'Església i feien servir la repressió.
• Liberals: Defensaven les classes mitjanes i les llibertats individuals.

A la mort d'Alfons XII, Cánovas i Sagasta van signar el Pacte del Pardo, cedint el poder als liberals. La Restauració es va caracteritzar per eleccions fictícies manipulades pels governadors i cacics, utilitzant mecanismes de corrupció per controlar els consistoris municipals. Les conseqüències del falsejament van ser el desprestigi del sistema electoral i parlamentari, la desvirtuació de la voluntat popular i el creixement de l'abstenció. Les lleis beneficiaven l'oligarquia agrària i financera, perjudicant camperols i obrers industrials.

Conflictes i Oposició

Els principals conflictes van ser la consolidació de l'obrerisme i les seves reivindicacions, els inicis de la consolidació del catalanisme polític, l'oposició del republicanisme i la crisi colonial (represa de la Guerra de Cuba 1895-1898 i Filipines, i la Guerra del 98 amb els EUA).

Esdeveniments de la Primera Part de la Restauració

Pacificació: Amb govern conservador es va posar fi a la Tercera Guerra Carlina (1876) i es van suprimir els furs del País Basc, aprovant-se el Concert Econòmic. També es va posar fi a la guerra colonial de Cuba (1868-1878) amb la Pau de Zanjón, tot i que es va perdre l'oportunitat de cedir autonomia a Cuba i el conflicte es va reproduir.

Introducció de Millores Polítiques: Amb el govern liberal es va introduir la tolerància religiosa, la Llei d'Associacions, el jurat als tribunals i la restauració del sufragi universal masculí.

Forces d'Oposició Política

• Carlins: Oposició política conservadora; alguns van donar suport als moviments regionalistes.
• Republicans: Volien proclamar una nova república i es mantenien al marge del règim:
  • Possibilistes (Castelar): Acords amb els liberals per impulsar la democratització.
  • Federals (Pi i Maragall): Defensaven la república federal.
  • Progressistes (Ruiz Zorrilla): Donaven suport als pronunciaments.

Catalanisme i Associacionisme Obrer

El centralisme conservador de la Restauració va facilitar l'aparició del regionalisme i el nacionalisme (ex: Nacionalisme basc amb Sabino Arana i el PNB).

L'any 1881, el govern liberal va comportar la legalització dels drets d'associació i reunió, impulsant l'associacionisme obrer:

• Socialisme (-): Es va reprendre el PSOE. Amb la Llei d'Associacions es van reprendre els congressos obrers i es va crear el sindicat socialista UGT (1888), d'orientació socialista-marxista i partidari de l'acció política, inscrit a la II Internacional.
• Anarquisme (+): Es va crear la FTRE. Al II Congrés de 1882 es va produir l'enfrontament entre els deixebles de Bakunin (Acció Sindical, A.S.) i Enrico Malatesta (Acció Col·lectiva, A.C.).
  • A.S.: Defensaven l'acció sindical per millorar les condicions de vida i la propietat en mans de les col·lectivitats obreres.
  • A.C.: Defensaven l'acció individual o de petits grups de propaganda o lluita, refusant el reformisme.

La dissolució de la Federació de Treballadors de la Regió Espanyola (FTRE) el 1888 va fer que els A.C. guanyessin terreny, iniciant-se una espiral de violència i la desaparició de l'A.S. A partir del 1890 se celebra l'1 de Maig, i hi ha enfrontaments sindicals a Catalunya entre anarquistes i socialistes.

La Guerra de Cuba i el Desastre del 98

Causes de la Guerra de Cuba

Les causes principals van ser:

1. El desig autonomista dels cubans i la negativa de la metròpoli a concedir-lo.
2. El proteccionisme duaner envers les colònies, especialment l'aranzel del 1891, que va generar problemes a les elits econòmiques criolles.
3. La influència de José Martí i els líders independentistes des del 1895.

L'esclat es va produir amb insurreccions a Cuba (1895) i Filipines (1896). Va morir Cánovas i es va fer càrrec del govern el Partit Liberal de Sagasta, que va presentar un decret d'autonomia per a Cuba i Puerto Rico, però va arribar tard.

Raons dels EUA per a la Guerra

Els EUA van intervenir per:

• La influència dels mitjans de comunicació en la creació d'una opinió pública favorable a la independència cubana i contrària a les tàctiques militars del general Weyler.
• La proximitat geogràfica de Cuba i Puerto Rico a les costes dels Estats Units.
• El creixent intervencionisme econòmic dels EUA a l'illa.
• La feblesa militar d'Espanya.

La causa directa va ser l'explosió del cuirassat nord-americà Maine al port de l'Havana, que va forçar el president McKinley a demanar la concessió de la independència de Cuba. En negar-se el govern de Sagasta, la guerra es va precipitar.

Fets i Conseqüències

Els fets destacats van ser la desfeta de la marina de guerra espanyola, la fi de la guerra i el Tractat de París (1898).

Conseqüències de la Guerra Hispano-Americana (1898)

• Pèrdua de les colònies: Espanya va reconèixer la independència de Cuba pel Tractat de París. El 1899, va vendre les illes Carolines als alemanys.
• Fallida de la Hisenda Pública.
• Aparició de la Generació del 98 i el regeneracionisme com a programa polític.
• Nomenament de Francisco Silvela (Partit Conservador) com a president del govern.
• Consolidació del catalanisme polític.

Per què Espanya va anar a la guerra amb els EUA? El règim va anar a la guerra sabent que Espanya seria derrotada, però amb la creença que la guerra i la derrota eren el mal menor, ja que permetien la continuïtat del règim de la Restauració.