Anàlisi del Teatre Clàssic Francès: Corneille, Molière i Racine
Obres de Corneille: Gènere, Exemples i Característiques
Després de l'èxit de la primera comèdia, *Mélite* (1629), Corneille va estrenar diverses obres a París.
***Le Cid*** (1636), tragèdia inspirada en Guillem de Castro, el va situar com a primer dramaturg del seu temps per la profunditat amb què hi analitzava les passions i per la majestuositat dels versos. La llarga polèmica que va suscitar, on se l'acusava de no observar les "unitats acadèmiques" i d'ésser immoral, va contribuir al seu èxit.
Molière: Personatges, Gènere i Comèdies Més Destacades
Les comèdies de Molière no són d’intriga, sinó de caràcters: l’acció interessa com a mitjà per fer una pintura completa dels personatges.
En la majoria de les seves obres, el protagonista, que sol encarnar un defecte en grau màxim, s’oposa al casament de dos joves, que acaben aconseguint el seu propòsit amb l’ajuda dels criats. Totes tenen un propòsit moral: ridiculitzar i denunciar els vicis i comportaments del seu temps:
- La pedanteria (*Les precioses ridícules*)
- Les pretensions intel·lectuals dels nous rics (*El burgès gentilhome*)
- La ignorància dels metges (*El metge a garrotades*)
- La hipocresia religiosa (*Tartuf*)
El domini magistral de la psicologia i de la creació de caràcters de Molière converteix aquests personatges en prototips universals i aconsegueix que siguin en certa manera «atemporals» per mostrar l'home de qualsevol època.
El Teatre de Racine: Tragèdia, Passió i Estil Líric
Les obres mestres de Racine estan representades gairebé exclusivament per tragèdies d’amor-passió, en què la conveniència i l’estil elevat no amaguen el fet que es tracta d’amor sensual en la seva forma més extrema, aquella que frega amb la follia.
La Passió com a Força Destructiva
En aquestes obres, no es té en compte cap altra consideració, com la dignitat moral o la vida, i la passió turmenta el personatge que n'és pres sense deixar-li cap altra solució que la mort.
La tragèdia raciniana representava la passió no com un vici lleig o transitori, sinó com la suprema exaltació de la naturalesa humana, admirable i envejable, malgrat les conseqüències funestes.
Estil i Estructura
La clau per a valorar la seva obra és el fet que insereix una poesia lírica de gran qualitat dins els seus drames, on presenta uns pocs personatges que parlen de la mateixa manera, convencional, en versos alexandrins, en un únic escenari durant una unitat d'acció, de lloc i de temps.