Anàlisi del Temple d'Atenea Nike a l'Acròpolis

El Temple d'Atenea Nike: Arquitectura i Història

Atenea Nike (421-410 a.C.), obra de Cal·lícrates, és un edifici arquitravat construït amb marbre blanc pentèlic. Es tracta d’un temple de planta rectangular amfiprostil, perquè té dos pòrtics (un anterior i un posterior), i tetràstil (quatre columnes). És un temple principal d’ordre jònic; les columnes s’aixequen sobre una base aguantada per l’estilòbat i l’estereòbat.

• El fust és esvelt, acanalat i culmina amb un capitell decorat amb volutes.
• L'arquitrau està format per tres platabandes.
• El fris no estava compartimentat i està decorat amb relleus continus.
• La coberta és a dues aigües.
• El frontó estava decorat amb relleus sobre la vida d’Atenea.

S’accedeix a l’interior per la façana est i hi trobem una única cel·la, sense compartimentar i de dimensions molt reduïdes, on les proporcions estan molt estudiades per tal de donar la sensació d’harmonia i esveltesa. A la cel·la trobem el xoanon, una escultura feta de fusta típica del període arcaic que era la imatge d’Atenea personificada com a Nike (Victòria), però amb les ales tallades perquè no abandonés la ciutat.

El temple es troba suportat per les columnes, dos murs laterals, l’estilòbat i l’estereòbat. Aquests suporten l’entaulament i la coberta. Amb l’accés a l’Acròpolis es podia contemplar aquest temple, situat al costat dels Propileus de Mnesicles.

Interpretació

Pertanyent al període clàssic, el comitent el va encarregar com a homenatge a Atenea per haver ajudat en la guerra. També té una funció propagandística. Es va destruir i es va construir un altre cop al segle XIX, quan Grècia s’independitza de l’Imperi Turc, per fer-se notar i reafirmar la seva identitat.

En un principi, el temple era de culte. Els relleus al fris afavoreixen la visió d'una Atenea victoriosa en diferents moments decisius de les Guerres Mèdiques. Aquest relleu és important perquè els déus són representats en moments de situacions anecdòtiques, allunyant-se del primer classicisme. El temple havia de ser la casa i l’ofrena a la deessa.

Funció

La funció propagandística del temple volia commemorar la victòria sobre els perses a les Guerres Mèdiques, complint així una doble funció. Aquest correspon a l’estructura tradicional de planta rectangular. El temple és de dimensions reduïdes, fet que lliga amb la concepció antropocèntrica dels grecs de fer construccions a escala humana. A més, el temple es trobava en un espai molt petit i, per tant, les dimensions estaven relacionades amb aquesta limitació espacial. Com a temple jònic, destaca per ser un temple més esvelt.