L'anàlisi del text: context, marques i deixis

Informàtica3,46 KB

El context en l'anàlisi pragmàtica del text

Quan analitzem un text des del punt de vista pragmàtic, hauríem de tenir en compte els elements següents: la seua finalitat, el canal, el gènere, l'emissor i el receptor.

El discurs acadèmic

La finalitat del discurs acadèmic és informar, i l'emissor hauria de ser un emissor especialitzat. El receptor estableix un nivell científic, didàctic i un nivell de divulgació.

Marques enunciatives

Dins de les marques enunciatives trobem:

  • Absència de díctics.
  • L'ús de procediments d'impersonalitat.
  • Ús de l'eix de present.
  • Predomini del mode indicatiu.
  • Predomini de la modalitat oracional enunciativa.
  • Absència de procediments de modalització.
  • Procediments de citació.
  • Recursos explicatius i procediments per a condensar la informació.

Recursos explicatius

  • L'aposició: recurs emprat per a introduir informació.
  • Els parèntesis explicatius: tenen la mateixa funció que l'aposició, però s'utilitzen els guions o parèntesis.
  • Les oracions de relatiu explicatives: s'escriuen entre comes.
  • Les reformulacions parafràstiques: introduïdes per connectors de reformulació (és a dir, això és).
  • Les exemplificacions: introduïdes per connectors d'informació (per exemple, com ara).
  • Les notes: mitjançant signes gràfics, xifres o asteriscos.
  • Introducció de textos que fan ús de codis no lingüístics: mapes, gràfiques, fotos i dibuixos.

La deixis: mecanismes d'enunciació

La deixis és el mecanisme bàsic que permet incorporar al text els elements de la situació d'enunciació. Es divideix en quatre classes principals:

Deixis espacial

Fa referència a l'espai. Poden ser:

  • Demostratius: aquest, aqueix, aquell.
  • Pronoms neutres: açò, això, allò.
  • Adverbis: ací, aquí, allà, lluny.

Deixis temporal

Són elements lingüístics que s'interpreten en relació amb el temps; poden expressar anterioritat o posterioritat. Són:

  • Adverbis: ara, ahir, demà.
  • Sintagmes nominals amb demostratius: aquesta vespra.
  • Morfemes verbals.

Deixis personal

Apareix quan algun element remet a l'emissor o al receptor. Poden ser:

  • Pronoms personals de 1a i 2a persona i possessius de 2a persona (per exemple: hauries de deixar-me).
  • L'ús de la 1a persona del plural pot representar diferents realitats:
    • Plural de majestat i plural de modèstia: (jo + ningú).
    • Plural inclusiu: (jo + tu + tu).
    • Plural exclusiu: (jo + ell + ell).
    • Plural global i universal: (jo + tu + ell).

Deixis social

Són marques gramaticalitzades que ens donen informació sobre l'estatus social dels interlocutors. En català, són els pronoms de cortesia i les fórmules de tractament.

Descarregar

PDF Word HTML