Anàlisi del títol «Luciérnagas»: el símbol de la fragilitat humana
Anàlisi del títol
Segons la RAE:
Luciérnagas: «Insecte coleòpter de tegument tou i una mica més d'1 cm de llargada. El mascle és de color groguenc marronós i la femella no té ales, té les potes curtes i, a l'abdomen, els últims segments desprenen una llum fosforescent».
Parlem d'insectes que pateixen una metamorfosi. Passen en estat de larva la major part de la seva vida. A més, post ous que brillen amb la llum, i això és una característica important. Aplicat a la novel·la, les luciérnagas són un símbol de l'ésser humà: són fràgils, febles, busquen un camí en la foscor i cerquen el seu destí. Els éssers humans que surten de entre les runes dels bombardejos ens recorden molt a aquests insectes. «Milers i milers d'éssers semblants se li van aparèixer, com en un somni, asseguts en la cera, també, amb les mans als genolls i adormits» (p. 240). El símbol de les luciérnagas com a éssers humans el trobem en diverses cites al llarg de tota la novel·la: quan Sol està detinguda a la presó es troba amb altres dones que parlen de ser mares i de perdre els seus fills en la guerra (p. 273): «Els fills, el menjar, guanyar o perdre guerres, tot era excessiu, atroç, no estava preparada per a això, no era sinó un feble embrió incomplet, donant tombs en el buit. Caient, caient sempre, sense xocar, ni tan sols sense estavellar-se, en un final. Caient en el vertigen, després d'una esperança parpellejant. ».
La majoria dels personatges són adolescents, són luciérnagas que es formen, cadascun busca un camí en la vida, estan evolucionant. Per exemple, quan Cloti fuig a França diu: «Amb el cor igual que una llumeta espantada, donant-li tombs dins».
La luciérnaga també simbolitza el món de la infància, el món dels jocs, de la felicitat. A l'obra hi ha un personatge que està totalment lligat a aquest món de la luciérnaga: Pablo. Se'ns explica que recorda en l'obra les excursions que feia amb el seu pare els diumenges, per la vessant del Tibidabo, per buscar insectes (cosa simbòlica, ja que en aquest lloc també morirà Cristián). Pablo és un noi que ha anat enterrant els seus somnis, i el sacrifici més gran és quan es posa a treballar a l'escorxador. Just quan comença a treballar allà, agafa la seva caixa d'insectes i la llença al pati veí. Hi ha un canvi molt brutal entre el Pablo infantil col·leccionista d'insectes i el Pablo adult, que és un personatge totalment amargat.