Anàlisi dels Capítols 4-6: El Violí com a Símbol de Vida i Resistència
Capítol 4: La Reconstrucció de la Humanitat a través del Violí
La intenció de reparar el violí no és altra cosa que intentar reconstruir la condició humana del Daniel. Se'ns descriu amb una precisió tècnica les eines i les operacions del Lutier. Aquest detallisme volgut per l’autor oculta l’horror del camp de concentració. Aquestes descripcions minucioses són importants perquè representen una aturada en el temps. El violí serà el primer element de consciència amb ell mateix. El violí serà equivalent als somnis, records, al passat. Està oposat a la mort del present. La confecció del violí li permet la recuperació de la consciència i de la dignitat. L’aparició del violí li serveix per presentar el tema: la fragilitat del valor de la vida humana en aquell context.
Capítol 5: El Temps Recuperat i la Llum de l'Esperança
Continuació del capítol anterior. Sempre hi ha una amenaça latent per crear expectatives. No sabem quant de temps ha passat. El mateix Daniel tampoc sap si és dia o de nit. Els dies són inacabables. No sabem de quant temps disposa, un temps determinat pel violer (artista) i el violinista (artista). Ens presenta una acció d’un personatge i després explica els motius o les causes del perquè fa l’acció. Això serveix per crear expectatives. No sabem quant de temps ha passat des de l'inici del llibre. Es perdia la noció del temps, tots els dies són iguals. Tampoc sabrà quines conseqüències tindrà la producció del violí en el Daniel (artesà) i el Bronislav (artista). El temps s’allarga amb la confecció del violí. Mitjançant el record, la memòria recupera el temps en què era violer. Trobem descripcions detalladíssimes com l’olor de la fusta i el vernís. Operacions detallades en la confecció del violí. Relació entre les MANS (físic) i la MEMÒRIA (abstracte). En un fragment ens recorda que “les mans eren memòria”. Ell al matí fa el violí, abans ho feia per la nit; ha tornat a la vida. Aquest 5è capítol és com tornar a la infantesa. Torna a les pregàries de petit, torna a la felicitat passada però també als remordiments de consciència perquè està en millor posició que els altres. A mesura que es va construint el violí, es va allargant el temps de llum. Si es fa més llarg, hi ha menys espai per la nit i la boira, el camp de concentració i el dolor i s’allarga la vida. La intenció no és altra que valorar l’art com a part substancial de la vida. El violí que està creant és també un talismà. No és un simple violí, també parla del seu passat. Si aconsegueix fer el violí amb les mides del stradivarius, li salvarà la vida. Aquesta salvació ve del seu pare que li ha salvat la vida en ensenyar-li l’ofici.
Capítol 6: La Lluita per la Dignitat a través de l'Art
Se centra en les mans de l'artesà i de l'artista. La supervivència del Daniel depèn de les seves mans i del violinista. El comandant ha anat a veure el lutier per veure com estava el procés. Cada vegada que el visiten, per ell és com si se li aproximés la mort. Té les mans cascades i Freund li proporciona una crema per les mans (companyerisme). Tot això coincideix amb la “neteja de primavera”. Els recomptes són més curts. S’emporten les mans que són inútils. Hi veiem el valor, la unió entre l'artesà i l'artista. Les mans del Daniel són tan valuoses com les del Bronislav. El so del violí és el so de la vida. El factor temps és molt important, cap dels dos sabien quant temps tenien. La interpretació del Bronislav està relacionada amb la humiliació. No buscaven l’aplaudiment. Era una eina propagandística dels camps de concentració. Tot això funcionava com a crítica social. La fotografia que prenen serveix com a maquillatge per ocultar la realitat, la història dels drames dels camps de concentració. En Daniel ha de crear el violí amb la voluntat que faci un so que ha d’elevar-los del submón. Ha de convertir el so d’aquest violí de subhomes en homes. Està lligat amb la neteja de la primavera.