Anàlisi Demogràfica: Naixements, Migracions i Conseqüències
TNat: Nombre de naixements en un territori en el període d’un any per cada mil habitants. S’expressa en tants per mil.
Saldo migratori: Diferència entre la immigració i l'emigració registrades en un territori durant un període de temps determinat.
3. Taxes de natalitat i mortalitat:
• Taxes de natalitat i mortalitat elevades, fluctuacions importants en poc temps, mortalitat catastròfica (fam...) i infantil.
• Natalitat elevada, disminució progressiva de la mortalitat (millores en la dieta), gran augment de la població.
• La natalitat disminueix, la mortalitat s’estabilitza, l'augment de la població comença a disminuir.
• La natalitat i la mortalitat són baixes, el creixement de la població és mínim.
4. Tendències demogràfiques:
• TNat, TM i creixement natural de la població baix, l’esperança de vida ⬆️, envelliment progressiu de la població, baix creixement natural que s’ha vist corregit per un augment de la natalitat a causa de la forta immigració, augment de la taxa de natalitat.
Immigrant: Persona que prové d’un altre indret i que s’instala per un període de temps en un lloc de residència.
Baby boom: Expressió anglesa que designa l’increment de la natalitat que es va produir a molts països després de la Segona Guerra Mundial. En general, s’usa per descriure un increment sobtat de la natalitat després d’un conflicte bèl·lic.
3a) La reducció que s’observa a l’esglaó de 75 a 79 anys correspon a la falta de naixements, derivada de la Guerra Civil i de la postguerra immediata.
3b) Gran aportació de gent jove procedent de la immigració.
3c) Ara: esperança de vida ⬆️ factors biològics i hàbits; abans: treballs, vicis, guerres.
4. Evolució de la immigració:
• 1916 i el 1930: treball a Aragó, País Valencià i Múrcia.
• 1950 al 1975: Andalusia, Extremadura i Galícia en la indústria.
• Del 98 fins al 2010: immigració del Marroc, Amèrica Llatina i Europa Central. 7,5 milions d’habitants; la majoria d'immigrants es troben a Barcelona, Tarragona, Girona, la zona costanera sud i algunes comarques interiors.
1. Zones d'atracció i repulsió:
• +: Prepirineus, al sud de Lleida i a l’interior de Tarragona.
• -: Zones més metropolitanes com Barcelona, Tarragona, Girona i Lleida, nord de Catalunya i a la Vall d'Aran. En general, a la Catalunya litoral i la prelitoral.
Padró municipal d'habitants: És el registre administratiu on consten els veïns d'un municipi i constitueix una prova de la seva residència. Cada ajuntament s'encarrega de la creació, la gestió i el manteniment del seu padró.
Taxa de dependència: Relació que s'estableix entre la població de 0-15 anys més la població més gran de 65 anys i la situada entre 16-64 anys. S'expressa en percentatge. És un indicador demogràfic i econòmic que posa en relació la població inactiva i la potencialment activa.
3. Factors de repulsió: La dificultat de trobar sortides laborals i econòmiques per a la població jove en municipis i comarques majoritàriament rurals explica l'emigració del jovent.
Factors d'atracció: L'atracció que exerceixen les àrees urbanes per les possibilitats més grans que ofereixen de trobar feina i l'oferta de millors serveis educatius i sanitaris.
El fenomen migratori: Causant és l'éxode rural, l'emigració del camp a la ciutat.
4. Conseqüències demogràfiques: Seran per l’augment de l’envelliment de la població, molt més del que ja hi havia. Això portarà despoblament de nuclis rurals quan la generació de persones grans no tingui relleu al davant de les activitats econòmiques actuals.
Les territorials es veuran afectades pel despoblament dels nuclis petits situats en àrees interiors i de muntanya amb una economia basada en les activitats agràries. Revertir la tendència ha de provenir de canvis en el sistema econòmic que facin possible guanyar-se la vida en aquests municipis petits, a l'hora que s'implementin polítiques institucionals que facilitin activitats econòmiques que evitin el despoblament. Un exemple poden ser les polítiques de la UE per a les poblacions rurals.