Anàlisi Detallada de 'Creu i R' d'Antoni Tàpies: Informalisme Matèric
Anàlisi Formal de "Creu i R" d'Antoni Tàpies
Breu Descripció
Creu i R és una obra on Antoni Tàpies ens presenta un seguit de formes, signes, lletres i materials sobre una superfície quadrada, creada a partir de pintura i terra. Aquesta peça és un exemple clar del seu llenguatge artístic distintiu.
Composició
La composició de Creu i R, com la gran majoria de les obres d'Antoni Tàpies, es basa en línies i formes radicals que, en contraposar-se i sobreposar-se, generen un joc compositiu molt complex. Sobre un fons monocromàtic de color blanc/groc, al qual s'ha afegit una capa de sorra, pols i pedres, hi trobem una gran creu (també blanca/groga) que actua com a centre compositiu de l'obra.
Modelat i Textura
Tàpies explora les propietats dels materials emprats per aconseguir una sensació de volum accentuada, gràcies a la tècnica del grattage. La textura de la sorra, les pedres, la pols i la tela defineixen el llenguatge matèric de l'autor, un tret molt típic i reconegut en les seves creacions. Acostuma a barrejar pigments tradicionals de l'art pictòric amb materials naturals com sorra, palla o roba, creant un baix relleu. A aquesta barreja l'anomena "mixtura".
Moviment i Direccionalitat
La "pinzellada" de l'autor transmet una llibertat i direccionalitat que confereixen moviment a l'obra. La posició de la tela amb què Tàpies elabora la gran H tensiona el moviment cap a l'esquerra de la tela. En canvi, el signe de la creu i algunes pinzellades gruixudes es dirigeixen cap a la dreta. Això crea un contrast de direccions i moviments que saturen l'obra, igual que la pluralitat material, i evoquen allò efímer.
Línia
L'obra està elaborada amb línies contundents, amb un lleuger predomini de la verticalitat. Les línies estan compostes per diversos materials que atorguen un sentit escultòric a la peça. La línia, com a element formal, es manifesta principalment a través de les creus i les lletres.
Color i Gamma Cromàtica
La gamma cromàtica és reduïda a un seguit de tonalitats fredes i terroses, incloent ocre, vermell, blanc i negre. Els tons ocres predominen en l'obra, creant una atmosfera càlida a la qual s'afegeixen tons neutres com el negre i el blanc, tot i que dissimulats i coberts per la sorra marró que abasta tota la tela. L'interès per les tonalitats poc vistoses és una característica recurrent en gran part de l'obra de Tàpies.
Factura i Tècnica
La tècnica del grattage i la "mixtura" són dos trets molt característics d'Antoni Tàpies. Aquestes tècniques estan intrínsecament lligades i relacionades amb un estil molt propi, aconseguit mitjançant l'ús de materials quotidians combinats amb materials artístics ortodoxos.
Anàlisi Estilística: Informalisme Matèric
Podem definir Creu i R com una obra representativa de l'informalisme matèric. L'informalisme matèric és un moviment pictòric que comprèn totes les tendències abstractes i gestuals que es van desenvolupar a França i la resta d'Europa després de la Segona Guerra Mundial, en paral·lel amb l'expressionisme abstracte que es va desenvolupar als EUA.
Dins d'aquest moviment es distingeixen diferents corrents, com l'abstracció lírica (que incorpora diversos materials formant una mena de collage). Tàpies, amb Creu i R, se situa dins d'aquest estil i practica la "pintura matèrica", també coneguda com a "art brut". Aquesta es caracteritza per la tècnica mixta, anomenada així pel propi Tàpies, i l'ús de materials heterogenis que moltes vegades provenen del rebuig o del reciclatge, barrejats amb els materials tradicionals de l'art, buscant un nou llenguatge d'expressió artística.
Anàlisi Iconogràfica i Contextual
Creu i R no va ser un encàrrec. Pertany a una sèrie de pintures que Tàpies va realitzar a mitjans dels anys setanta, les quals, segons les seves pròpies paraules, "estaven plenes d’al·lusions a la combinatòria d’elements materials". Aquesta afirmació es recull a:
Tàpies, Antoni. Tàpies, Obra (1956-1976). Catàleg. Barcelona: Fundació Joan Miró, 1976.