Anàlisi d'"Un dia esplèndid per als peixos plàtan" de Salinger

Anàlisi d'"Un dia esplèndid per als peixos plàtan"

"Un dia esplèndid per als peixos plàtan" - J.D. Salinger

Resum de les Escenes

• ESCENA 1:

  Trobem dos personatges, una mare i una filla, que parlen per telèfon. La mare mostra una forta preocupació pel benestar de la seva filla, mentre ella intenta relaxar-la dient-li que tot va bé. La conversa està centrada en un tercer personatge, Seymour, que se’ns mostra traumatitzat de guerra, però no se’ns presenta com a tal en cap moment. L’efecte que té aquesta escena és el de generar-nos certa intriga sobre aquest tercer personatge, i fer-nos-el veure com a persona una mica perillosa.

• ESCENA 2 (Part 1):

  A la segona escena ja se’ns presenta en Seymour, a la platja. Quan ell és allà, apareix una nena petita, la Sybil, amb qui juga i va a l’aigua. Dins l’aigua tenen lloc alguns fets que poden fer-nos pensar que el Seymour té certes intencions o pot fer mal a la nena, però ella acaba marxant i no passa res. En aquesta escena, durant el seguit d’accions que ell té envers la nena, com agafar-li els peus o dur-la a l’aigua, es crea al lector la sensació que l’home farà mal a la nena, però acabem descobrint que no és així.

• ESCENA 2 (Part 2):

  Aquí s’ajunten les escenes 1 i 2, i ens adonem que passen simultàniament. El Seymour marxa també i, pujant a l’ascensor, crea una situació incòmoda amb una dona, perquè segons ell, li mira molt els peus. Després d’això, ell entra a l’habitació, on troba a la Muriel, la seva dona, dormint. És llavors quan ell agafa una pistola i es dispara un tret al cap, és a dir, es suïcida. L’efecte que té aquesta escena en el lector és el clar impacte del gir final de la història ja que, quan marxa de la platja, pensem que serà una situació totalment normal. A més, se’ns mostra la realitat del trauma de la mort que pateixen els exsoldats de guerra.

Els personatges del relat: què representen i què senten

• Muriel: És la dona del Seymour, i representa clarament la societat de l’època que, després de la guerra, enlloc d’acceptar el “temps de dol”, decideix seguir amb la seva vida normal i marxar de vacances perquè el seu marit no presenta cap ferida física. Ella sent que té el dret de dur una vida com qualsevol altra.

• Mare de la Muriel: La mare representa les mateixes idees que la Muriel pel que fa a la guerra; el que la diferencia de la Muriel principalment és que ella sí que mostra aquesta preocupació pel benestar de la seva filla i és la que ens posa alerta del possible malestar psicològic del Seymour.

• Seymour: És el marit de la Muriel i també un home amb un trauma brutal després de la guerra. Representa clarament els exsoldats que, encara que no tenen ferides físiques, tenen un trauma posttraumàtic. Està totalment trastornat i sent un rebuig enorme a mostrar-se.

Sybil: És una nena petita, amiga del Seymour, que també és a l’hotel. Aquesta nena té un referent real, que l’autor va conèixer també en un hotel quan estava de vacances. La Sybil, que s’entén molt amb el protagonista, representa la ingenuïtat i la innocència dels nens i és segurament per això també que el protagonista s’aferra tant a ella, perquè li recorda a la bondat prèvia al temps de guerra.

Relació amb el context de l'època: el món després de la Segona Guerra Mundial

Aquest conte, com la resta dels altres, fou escrit després d’acabar la Segona Guerra Mundial (1939-1945), un enfrontament bèl·lic molt important que va resultar tant per als ciutadans com, sobretot pels soldats, un esdeveniment traumàtic. El món, després d’això, va resultar ferit i el poder de l’Europa Occidental es va traslladar a Nord Amèrica i a la Unió Soviètica, que es convertirien les dues superpotències, però que acabarien, en un futur, a la Guerra Freda.

A Nord Amèrica, que és on es desenvolupa l’acció del relat, molts dels seus soldats van tornar a casa amb estrès posttraumàtic que van acabar generant d’altres malalties mentals molt més greus. Al cap i a la fi, els personatges, l’entorn i la situació resulten inquietants però comuns, i alhora també tràgics.

L'autor: J.D. Salinger: el mite dels autors que van decidir callar

Jerome David Salinger va ser un escriptor nord-americà que va néixer l’any 1919. És conegut sobretot per la novel·la “El vigilant en el camp de sègol”. Va participar a la Segona Guerra Mundial, per això se’l descriu com un artista que va néixer de la guerra; després d’això, el van internar a un centre psiquiàtric.

Són moltes les noies que afirmen haver estat amb ell sent menors d’edat, com el cas de Jean Miller, que a l’edat de 14 anys va tenir una relació anònima amb l’escriptor; de fet, el protagonista de la novel·la “Un dia esplèndid pels peixos plàtan” s’interessa molt per una nena petita que es troba al mateix hotel que ell, clara mostra, per tant, de la referència del personatge de la Sybil i de la certesa del que les noies afirmaven.

El fet més destacable d’aquest escriptor és que sempre va voler fugir de l’atenció pública, tot i representar, per a moltes persones, una icona dels adolescents.

Símbols

• Peus: El protagonista té una obsessió amb els peus perquè, segurament, li ha quedat un trauma a causa de les mines antipersones que podia trepitjar, sense adonar-se, en temps de guerra, i que podien explotar.

• Arbres: Representen una petita forma de cobrir-se de les bombes i explosions durant la guerra per reduir l’impacte, i és per això que el protagonista, en conduir, s’hi fixa tant en ells.

• Peixos plàtan: Els peixos plàtan representen els homes que van a la guerra, ja que el protagonista expressa aquesta idea que els peixos es fiquen a un forat, que podrien ser les trinxeres, i no en poden sortir mai o gairebé mai.

• Tatuatge: Representa clarament les ferides de guerra, però, en aquest cas, ens intenta representar aquest mal psicològic que queda als exsoldats de guerra en tornar, i el trauma que pateixen de per vida.