Dialectes del català: fonètica i morfologia del valencià, balear i oriental

Llengua i literatura30 de nov. 2024Actualitzat el 7 de nov. 20265,84 KB

Resum

El document compara els principals dialectes del català: oriental, occidental, central, balear, rossellonès i valencià. Recull diferències de fonètica, morfologia, sintaxi i lèxic entre ells. També resumeix els tipus d'oracions coordinades i subordinades adverbials.

Punts clau

El català oriental pronuncia de manera neutra les vocals àtones a i e, i no pronuncia la -r final; l'occidental les distingeix i sí que pronuncia la -r final.
El plural en -s darrere vocals àtones és propi de l'oriental; l'occidental fa el plural en -ns.
El balear distingeix o i u àtones i pronuncia la -t dels grups -nt i -lt en posició final.
El valencià elimina l'article personal i fa servir els demostratius este, eixe, aquell i els possessius meua, teua, seua.
Les oracions coordinades es classifiquen en copulatives, disjuntives, adversatives, distributives, consecutives i explicatives, cadascuna amb els seus nexes.

Dialectes del Català

Oracions coordinades

Copulatives: i/ni; Disjuntives: o/o bé; Adversatives: però/sinó/tanmateix; Distributives: ara...ara/ni...ni; Consecutives: per tant/doncs; Explicatives: és a dir/o sigui

Oració subordinada adverbial

De manera: Es poden substituir per: així, nexe: com
De temps: Es poden substituir per: llavors, nexes: quan
De lloc: Es poden substituir per: allà, nexe: on
Comparatives:
- Igualtat: igual que
- Desigualtat:
  - Superioritat: més...que
  - Inferioritat: menys...que
- Proporcionalitat: com més...més/menys
Causal: no es substitueix. Nexes: ja que, atès que, com que i (perquè -> més verb indicatiu)
Finals: a fi que, per tal que i (perquè -> més verb subjuntiu)
Consecutives: de manera que, tant/tan...que, fins al punt que...
Condicional: si, posat que, sempre que, llevat que, en cas que...
Concessives: encara que, tot i que, per més que, malgrat que...

Diferències entre català oriental i occidental

Fonètica

Oriental: Els sons (a) i (e) en posició àtona sonen igual, com una vocal neutra; els sons (o) i (u) en posició àtona sonen igual; la i del grup -ix és muda; en general, no pronuncia la -r final.
Occidental: Es distingeixen els sons (a) i (e) en posició àtona; es distingeixen els sons (o) i (u) en posició àtona; la i del grup -ix es pronuncia; es pronuncia la -r final.

Morfologia i sintaxi

Oriental: Plurals amb acabaments en -s darrere vocals àtones; ús de les formes reforçades o reduïdes dels pronoms febles; increment -eix o -esc en els verbs incoatius.
Occidental: Plurals amb acabaments en -ns darrere vocals àtones; formes plenes dels pronoms; increment -ix o -isc en els verbs incoatius.

Lèxic

Oriental: mirall, xai
Occidental: espill, corder

Català central

Fonètica

Els sons (a) i (e) en posició àtona sonen igual, com una vocal neutra.
Els sons (o) i (u) en posició àtona sonen igual.
Emmudiment general de -t en els grups -nt i -lt en posició final.

Morfologia i sintaxi

Desinència -u en la 1a persona del singular del present d'indicatiu.
Desinència -és en la 1a i 3a persona del singular de l'imperfet de subjuntiu.
Formes reforçades o reduïdes dels pronoms febles davant del verb.

Lèxic

En el subdialecte barceloní hi ha abundants castellanismes com petxuga, tocino...

Balear

Fonètica

Pronunciació neutra de la (e) tancada del llatí vulgar.
Distinció dels sons (o) i (u) en posició àtona.
Emmudiment de la (a) en el grup àton final -ia.
Pronunciació generalitzada de la -t en els grups -nt, -lt i de -c/-g en posició final.
Distinció entre b i v.

Morfologia i sintaxi

Desinència -ás en la 1a i 3a persones del singular de l'imperfet de subjuntiu.
Ús de l'article: es/so, sa, es/sos, ses.
Ús dels articles personals en, na.
Ús de jo darrere preposició.
Ús de les formes plenes dels pronoms febles davant del verb.

Lèxic

ca (gos), nin (nen), arena (sorra).

Rosellonès

Fonètica

No distingeix entre la e oberta i la e tancada, ni tampoc entre la o oberta i la o tancada.
Pronunciació de la o tònica en [u].
Reducció dels mots esdrúixols a mots plans.
Emmudiment de la a en el grup àton final -ia, com en el balear.

Morfologia i sintaxi

Desinència [i] en la 1a persona del singular del present d'indicatiu.
Negació amb pas en compte de no.
Col·locació dels pronoms febles davant de l'infinitiu, el gerundi i l'imperatiu.

Gal·licismes i occitanismes.

Valencià

Fonètica

Pronunciació de la -r final.
Pronunciació generalitzada de la t en els grups -nt, -lt i de -nc/-g en posició final, com el balear.
Emmudiment generalitzada de la -d- intervocàlica.

Morfologia i sintaxi

Desinència [e] en la 1a persona del singular del present d'indicatiu en els verbs de la 1a conjugació.
Ús de les formes plenes dels pronoms febles davant del verb.
Desinència -ara, -era, -ira a l'imperfet de subjuntiu.
Eliminació de l'article personal.
En les combinacions pronominals de CI (singular) + CD, li mai no pren la forma hi.
Ús dels demostratius este, eixe, aquell/esta, eixa, aquella...
Ús dels possessius meua, teua, seua/meues, teues, seues.

Lèxic

Arabismes: alficós (cogombre), dacsa (blat de moro)...
Mots propis: àuia (aigua), creïlla (patata)...

Descarregar

Preguntes freqüents

Quines diferències fonètiques hi ha entre el català oriental i l'occidental?

A l'oriental, les vocals a i e àtones sonen igual, com una vocal neutra, i la -r final no es pronuncia. A l'occidental, aquestes vocals es distingeixen i la -r final sí que es pronuncia.

Com es forma el plural a l'oriental i a l'occidental?

A l'oriental el plural acaba en -s darrere vocals àtones, mentre que a l'occidental acaba en -ns.