Anàlisi de "El dinar sobre l'herba" d'Édouard Manet

Anàlisi de l'obra: El dinar sobre l'herba

La composició s'estructura en tres plans horitzontals sobreposats:

• A sota hi ha una panera amb fruites, pa i els vestits de les dues dones.
• Al centre hi ha una dona nua que mira fixament a l'espectador i dos homes vestits.
• Darrere d'aquests, una altra dona vestida amb roba interior, remullant-se en un rierol.

Les tres escenes queden incloses al triangle compositiu format per la perspectiva lineal, el punt de fuga de la qual es troba situat al petit tros de cel pintat a la part alta de la tela. Malgrat aquest ordre compositiu, una part de la crítica hi ha vist manca d'unitat entre els personatges i una certa dispersió en els diferents elements, sobretot en l'escena central, on cada personatge sembla aïllat en el seu món, especialment pel fet que no es miren entre ells.

Tècnica i estil d'Édouard Manet

Manet integra les figures en el paisatge com si en formessin part, evitant l'ús del clarobscur i de línies molt definides que les destaquin del fons i n'augmentin el volum. Aquesta representació plana l'aconsegueix i la reforça per mitjà de la gradació tonal del color, tant en la representació de la llum com en les ombres. Amb aquest exercici, Manet és capaç de reproduir l'ombra d'un arbre i d'aconseguir la transparència del rierol utilitzant només la riquesa tonal del verd. Per aconseguir un contrapunt lumínic, utilitza el negre i el blanc com a colors predominants en les figures centrals.

Context, personatges i recepció crítica

Aquesta obra reflecteix una escena quotidiana en la qual se'ns mostren, en primer terme, el germà del pintor, Eugène, amb un bastó a la mà; l'escultor holandès Ferdinand i la seva model preferida, Victorine Meurent, nua i mirant directament a l'espectador. Al fons, una altra dona desconeguda es banya al rierol.

Presentada al Saló oficial del 1863, aquesta pintura no va ser acceptada i va passar a formar part de l'extens cartell del Saló dels Rebutjats. El principal motiu de crítica va ser la nuesa injustificada de la dona central, pel fet de no tractar-se d'una escena mitològica. També va ser motiu de burla el fet que les diferents figures no semblessin tenir relació entre elles i la sensació que la figura del rierol estigui flotant en l'aire com a resultat d'una perspectiva desconcertant.