Anàlisi Eleccions 1977-1982: Transició Espanyola i Canvi Polític
Anàlisi de la Font Històrica
Es tracta d’una font secundària de tipus escrita, una taula amb el títol “Resultats de les eleccions generals de 1977 i del 1987 expressats en nombres d’escons al Congrés dels Diputats” d’autor desconegut i elaborada a partir de diferents dades extretes de la premsa de l’època. Podem observar un conjunt de partits i coalicions polítiques amb el seu respectiu nombre d’escons que van obtenir al Congrés dels Diputats tant el 1977 com el 1982.
Context Històric de la Transició Democràtica
El context històric que proporciona la taula de la font és el de la Transició Democràtica d’Espanya, que ocupa els anys 1975 i 1986. Concretament, des de després de la Llei per a la Reforma Política fins abans de la dissolució de la UCD el 1983. Després de finalitzar la dictadura franquista, el país va entrar en un període de transició cap a una democràcia. Joan Carles I, nomenat rei d’Espanya el 22 de novembre de 1975 per la Llei de Successió, va provocar la dimissió de Carlos Arias Navarro l’1 de juny de 1976, ja que aquest pretenia seguir una política franquista sense gaires canvis. El rei va col·locar Adolfo Suárez com a cap de govern, qui va apostar per una política més democràtica el 3 de juny de 1976. Amb la Llei per a la Reforma Política, Adolfo Suárez va convocar eleccions democràtiques el 15 de juny de 1977, on el seu partit, la UCD, va guanyar i es va mantenir en el poder fins al 1982.
Causes dels Canvis en els Resultats Electorals
Una de les possibles causes de les diferències entre els resultats de 1977 i 1982 és la crisi internacional del petroli. Aquesta va afectar greument l’economia dels països europeus, dels quals Espanya depenia econòmicament. El govern de la UCD no va saber solucionar el problema satisfactòriament, amb conseqüències molt negatives per al país, com l’arribada a un 20% d’atur a Espanya. Aquests fets es van traduir en un fort descontentament i rebuig cap a la UCD per part de la població, i finalment el partit es va dissoldre l’any 1983. Una altra de les possibles causes és l’enfortiment del PSOE. A més del declivi de la UCD, el PSOE es va consolidar. El gran carisma del seu president, Felipe González, la seva proposta de reformes moderades i la gran unitat interna del partit van fer que es presentés com una alternativa sòlida.