Anàlisi de les Eleccions i la Constitució de la República Espanyola
28/06: Eleccions a les Corts - El sufragi universal masculí va ser una de les primeres conquestes. Es va establir un compromís entre el Partit Socialista i els republicans d'esquerres. La República democràtica va ser un govern de treballadors de tot tipus, amb una àmplia declaració de llibertats i drets socials, incloent el vot femení, el matrimoni civil i el divorci, així com el dret a l'educació primària obligatòria i gratuïta.
Això va formar les bases per a les reformes fonamentals del programa republicà en matèria de terra, educació i qüestió religiosa. Es respectava la propietat privada, però la riquesa del país era per a l'estat i els interessos nacionals.
Divisió de Poders
La divisió de poders es va establir amb les Corts legislatives o la Cambra de Diputats, que es van constituir en una cambra única amb una àmplia capacitat legislativa i de control sobre el govern. L'executiu, encapçalat pel president de la República, nomenava i destituïa el president del govern, promulga i dissol les lleis. El govern necessitava la confiança del president i el suport de la majoria parlamentària.
Judicial
El poder judicial estava format per tribunals independents, amb l'aparició del jurat i el tribunal de garanties constitucionals, que garantien la constitució de les lleis, emparaven els drets individuals i resolien conflictes entre l'estat i les autonomies. Cada estatut d'autonomia havia de ser aprovat per les Corts.
Relació entre Estat i Església
L'estat era aconfessional, amb llibertat de culte i separació entre l'estat i l'església, la qual cosa va causar conflictes amb el govern i la jerarquia eclesiàstica. La constitució es va aprovar el 9/12, però no representava tota la voluntat espanyola, així que la dreta la rebutjava. Setmanes abans, Alfons XIII havia estat desterrat.
Comparativa Històrica
Comparada amb la constitució de 1876, va ser en el context de la restauració borbònica d'Alfons XII i buscava establir un nou període després del sexenni del 68 al 74. Era una monarquia parlamentària amb un rei amb molts poders, que reconeixia la llibertat d'expressió i d'associació, però amb moltes limitacions. L'estat era catòlic, però amb certes pràctiques de sufragi censat i un sufragi universal masculí.
Situació del Segle XX
En el segle XX, es va produir la Gran Guerra, el bolxevisme i el desprestigi del règim. Al segle XIX, Bismarck va defensar el liberalisme autoritari, l'imperialisme i la consolidació del moviment obrer internacional.
Reformes Importants
El desembre de 1931, Manuel Azaña va ser nomenat president del govern. La constitució va ser aprovada per Niceto Alcalá-Zamora, president de la República, qui va encarregar a Azaña que continués les forces polítiques en el govern provisional. Això va resultar impossible, ja que el partit radical de Lerroux va rebutjar formar govern amb els socialistes. Així, Azaña va proposar una coalició entre republicans d'esquerra i socialistes.
La constitució va coincidir amb una gran depressió en el sector del comerç exterior, afectant les exportacions de vi i oli, i va provocar dificultats greus a causa dels costums de no inversió, producció poc competitiva, escassa demanda i baixos salaris.
Reformes Promulgades
Es van prendre diverses reformes: es va promulgar la llei del divorci el 1932, la llei de confessions i congregacions religioses el 1933, i l'estat no subvencionava l'església, tancant col·legis religiosos al desembre. Això va desencadenar una ofensiva dels eclesiàstics.