Anàlisi de l'escultura Eros i Psique de Canova
Eros i Psique
Fitxa tècnica
- Títol: Eros i Psique
- Autor: Antonio Canova (Possagno, 1757-1822)
- Cronologia: 1787-1793
- Tipologia: Escultura exempta
- Material: Marbre
- Mides: 1,55 x 1,68 m
- Estil: Neoclassicista
- Tema: Mitològic
- Localització: Musée du Louvre (París)
Biografia de l'autor
Antonio Canova va ser l'escultor de més èxit del Neoclassicisme. Va treballar per als personatges més nobles de l'època. Totes les seves obres van ser fruit d'una llarga elaboració. La seva obra va ser menystinguda durant l'època romàntica perquè era considerada freda i estàtica.
Descripció formal
Canova expressa en aquesta escultura el rigor de l'art neoclàssic i mostra l'ideal de bellesa masculí i femení de l'època. Els dos cossos juvenils tracen una aspa que passa entre els llavis dels dos amants. El petó queda enquadrat en un cercle format pels braços de Psique. L'escultor aconsegueix que l'espectador centri la mirada i l'atenció en aquest punt focal.
L'obra és plena de tendresa, fet que es veu potenciat pel moment de la història i pel tractament acurat del material. Amb una textura suau i delicada, hi ha una intensa sensació de realisme anatòmic i fidelitat als models de l'escultura grega clàssica.
Temàtica
Segons L'ase d'or: Eros, déu de l'amor, es va enamorar de Psique, la bella i capriciosa filla d'un rei d'Àsia. Per seduir-la, Eros va construir un palau on es trobaven cada nit, sense que Psique sabés qui era el seu amant ni li pogués veure el rostre.
Psique va acostar una llàntia al seu amant mentre dormia; se'n va desprendre una gota d'oli que va caure sobre Eros i, en veure descoberta la seva identitat, el déu va fugir. Psique va recórrer a un oracle de Venus per recuperar el seu amor, i la deessa li va imposar tres condicions.
El moment mostra una imatge paradigmàtica de l'amor.
Models i influències
Des del punt de vista monogràfic i formal, l'obra té com a referent el món clàssic. També suposa una reacció estètica contra els excessos del decorativisme rococó.
L'obra va exercir una gran influència sobre els integrants del moviment neoclàssic. La seva particular sensibilitat va sobrepassar els preceptes neoclàssics estrictes i va anticipar un dels conceptes de l'escultura moderna.