Anàlisi d'Escultura Grega: Hermes amb Dionís i Victòria de Samotràcia
Anàlisi d'Escultura Grega Clàssica i Hel·lenística
Hermes amb Dionís Infant (309-330 a.C.)
Descripció Formal i Tècnica
Estructura de noi jove nu, dempeus. Li falta part del braç dret. L'esquerra es recolza sobre un tronc cobert per una túnica i subjecta el Dionís Infant. Amb el braç dret, Hermes li oferia raïm a Dionís. El cap està lleugerament inclinat cap a Dionís, amb cabells ondulats. La cara sembla mostrar distància cap al petit, però amb atenció.
Hermes transmet una sensació dinàmica gràcies a l'evolució del contrapposto, donada per la corba praxiteliana, que consisteix a accentuar l'elevació del maluc dret formant una "S" que recorre tot el cos, donant sensació de naturalitat. Les espatlles segueixen en paral·lel la composició dels malucs.
La musculatura segueix el cànon de Policlet: acurada i realista. El gest del cap fa que la frontalitat no sigui tan estricta. La composició és equilibrada, tot i que Hermes es mostra rígid i Dionís no. La simetria s'ha trencat respecte al primer classicisme i el període arcaic, amb més detalls anatòmics com la túnica i l'efecte de clarobscur, llums i ombres. Dionís no està representat amb el mateix detall.
Context Històric: Crisi i Transició
Atenes perd l'hegemonia (c. 400 a.C.), fet que provoca la pèrdua d'aliats i deriva en les Guerres del Peloponès. En l'àmbit artístic, els cossos es tornen més inquiets i comencen a mostrar sentiments, avançant-se al període hel·lenístic. Alguns artistes comencen a representar figures més humanitzades i expressives.
Estil: Classicisme Avançat i Corba Praxiteliana
Estil: Clàssic avançat. L'escultor més important és Praxíteles.
- S'aparta de la duresa d'escultors anteriors.
- Major suavitat i harmonia en el tractament del cos humà.
- Ús de la Corba Praxiteliana.
- Major expressivitat i més realisme.
- Retrat més individualitzat.
Principals escultors d'aquesta etapa: Praxíteles, Escopes i Lisip. Anticipen l'etapa hel·lenística.
Contingut i Significat Mitològic
Hermes li dona menjar (raïm) i té l'encàrrec de protegir-lo a causa de la gelosia d'Hera. Funció contemplativa, ja que decorava el temple d'Hera. També tenia una funció decorativa i commemorava la pau entre l'Arcàdia i Elis, que eren els patrons d'Hermes i Dionís.
Victòria de Samotràcia (Niké, c. 190 a.C.)
Descripció Formal i Dinamisme
Escultura femenina amb ales, situada damunt la proa d'un vaixell. Presenta una inclinació cap endavant. Està vestida amb una túnica fina que permet veure les corbes femenines, aportant una certa sensualitat. Les formes de la túnica donen sensació de moviment; els plecs d'aquesta creen un efecte de clarobscur. Aquesta roba es projecta cap enrere i dona la sensació que l'estàtua avança.
Es pot contemplar de costat, amb prioritat al costat dret (multifacialitat). La composició és oberta i predomina la diagonal que recorre el seu cos. La mà dreta es troba per davant de l'esquerra, resultant en una composició dinàmica.
Context Històric: L'Època Hel·lenística
S'inicia amb la mort d'Alexandre el Gran (323 a.C.). Els regnes es divideixen, donant lloc als regnes hel·lenístics. La cultura grega s'estén i guanyen importància escoles amb estils diferents en ciutats com Rodes o Alexandria.
Estil: Característiques de l'Hel·lenisme
Estil: Grec hel·lenístic.
- S'abandonen idees del classicisme com l'harmonia i la serenitat en favor del moviment i l'expressivitat extrema.
- Representació de grups escultòrics (més d'un personatge).
- Representació de nous temes com la bellesa, la infància, el dolor o la mort.
- El realisme guanya a l'idealisme.
Contingut i Significat: Triomf Naval
Representa la deessa Victòria (Niké), portadora de bona sort. Associada a altres déus, no només celebrava un triomf, sinó també un homenatge a les forces de la naturalesa. Commemorava la victòria naval de Salamina (306 a.C.).
Guia d'Anàlisi d'Obres Arquitectòniques
Aquesta estructura serveix com a pauta per a l'anàlisi d'edificis:
Documentació General
Nom de l'edifici, arquitecte, data, localització, tipologia, materials utilitzats, sistema constructiu, dimensions i estil a què pertany.
Anàlisi Formal
Plantejament General
Anàlisi de l'edifici a partir de la planta i l'alçat. Espai interior i aspectes destacables.
Elements de Suport
Elements de Coberta
Espai Exterior
Interpretació
Context
Històric, cultural, personal de l'arquitecte...
Funció de l'Obra
Significat de l'Edifici
A què està dedicat, ús de materials, tema que l'inspira...
Estil