Anàlisi de l'escultura "El Petó de la)=(" de Canova: Estil Neoclàssic i Temàtica Mitològica

2. ANÀLISI FORMAL

L'escultura presenta una gran perfecció formal en el tractament dels cossos. Les pells irradien la llum de les perles o la finor del cutis d'un nen petit. Realitzada en marbre blanc, molt polit i acabat, sense cap imperfecció, Canova la va afinar amb pedra tosca i una lletada de calç i àcid per potenciar-ne la brillantor.

El conjunt es disposa amb Psique estirada i amb els braços aixecats rodejant el cap d'Eros, mentre aquest, amb el genoll esquerre a terra i la cama dreta estirada, l'abraça. Amb una mà preme dolçament el pit de Psique i amb l'altra li acaricia el rostre.

Les dues figures es troben visualment en un punt marcat pel buit que formen els llavis dels dos amants. En aquest lloc es creuen dues diagonals: una formada per una ala i la cama de Cupido, i l'altra per l'altra ala i els vestits de Psique, creant una composició en X amb predomini de les línies diagonals.

És una escultura oberta, tractada amb profunditat. Cada cos és asimètric. La llum, clara i forta, il·lumina tota l'escultura, fent-la brillar i donant una sensació de difuminat suau. Aquest joc de llums i ombres fa l'escena més veraç i li confereix volum.

La figura de la noia jeu mig nua sobre una roca, i la del noi està inclinada cap endavant. Amb la mà dreta li agafa la cara i el braç esquerre li passa per sota els pits. Aquestes postures recorden l'època hel·lenística grega, amb formes corbes, delicades i serenes. Els cossos són treballats com els de dos adolescents, innocents i purs. No hi ha violència; al contrari, tot ho envaeix l'amor i la tendresa que desprenen els dos cossos.

Formalment, destaca la composició piramidal i la creu formada per les ales de la figura del noi, la seva cama dreta estirada enrere i el cos de la noia. El centre de la composició, emmarcat pels braços de la noia, mostra un fort joc de mirades molt tendre entre les dues figures.

Aquesta obra està pensada per ser vista des de diferents punts, tot i que té un punt principal, el frontal, on es troba el moment més tendre de la composició.

Estil

Canova és el màxim representant de l'escultura neoclàssica. A partir de 1787 va realitzar, en marbre, una sèrie d'obres relacionades amb la passió amorosa, sent aquesta una de les més conegudes. L'ideal de bellesa, perfectament reflectit en les dues figures, així com la puresa de línia, la claredat compositiva i l'ús de materials nobles, són trets d'aquesta obra que la lliguen a les obres clàssiques. Se li ha retret que no acabés de desenvolupar un estil plenament personal, ja que té obres molt diverses, que van de la influència barroca de Bernini a la romàntica posterior. Combinava el racionalisme de l'ideal clàssic hel·lenístic amb la sensualitat i l'emoció heretades de la tradició barroca, en la qual s'havia format. Cal fixar-se en la complexitat de la composició deguda a les postures en escorç dels dos personatges. Malgrat això, transmet una gran serenor i un gran equilibri propis de l'estètica clàssica.

3. CONTEXT

Durant el segle XVIII es van produir una sèrie de canvis socials, sent màxims exponents les revolucions Americana i Francesa. Aquestes transformacions posarien fi a una concepció del món anomenada l'Antic Règim. En aquest ambient de polèmica, apareixen les primeres reflexions i es reacciona contra els excessos imaginatius del Barroc i del Rococó, censurant-los per estar al servei del poder i d'una societat banal i irreflexiva.

La segona meitat del segle XVIII és considerada com el moment àlgid de la ruptura amb la tradició en tots els àmbits, però sobresortint en allò politico-social i religiós. L'ideal dels il·lustrats és una societat basada en la raó i en la recerca de la felicitat. L'escultura Neoclàssica s'origina a Roma, on l'ideal clàssic mai no s'havia oblidat del tot.

En aquest període es rebutja l'efecte pictòric de l'escultura barroca i es dóna protagonisme a la línia pura, la claredat compositiva, així com als conjunts serens i sobris en contra de les sinuositats barroques.

L'obra havia estat encarregada pel col·leccionista britànic John Campbell, lord Cawdor, però va ser venuda més tard al marxant holandès H. Hoppe, a qui Murat li compraria (1801). En veure-la, Napoleó en quedà molt admirat i decidí tutelar Canova.

4. INTERPRETACIÓ

TEMA: Eros i Psique

Psique era una noia d'extraordinària bellesa de la qual es va enamorar Eros, personificació mitològica de l'amor. La noia va caure adormida quan va destapar el càntir que havia de donar a Venus per encàrrec de Persèfone, i no es va despertar fins que Eros la va besar.

Un oracle havia predit al pare de Psique que la noia estava destinada a casar-se amb un monstre. La noia és deixada sola en un palau sumptuós, enmig d'un bosc molt agradable. Aquella mateixa nit, Eros –segons havia previst Venus, la seva mare– s'acosta a Psique, sense que aquesta tingui permís per veure'l, i jeu amb ella cada vespre. Les germanes de Psique, tafaneres, van a visitar-la al seu palau per saber quin aspecte té aquell monstre que gaudeix de la seva companyia. Psique, per no quedar malament, s'inventa que és un home jove i molt bell amb les galtes ombrejades pel borrissol de la barba. Les germanes, envejoses, exigeixen a Psique que mati l'home que s'hi jeu cada nit. Psique, que es pensa que jeu amb un monstre, agafa de nit un punyal per matar-lo. Per veure's-hi (malgrat que l'amant li havia advertit que no podia mirar-li mai el físic), encén una llàntia i s'acosta al seu company de llit. En acostar la llàntia, Psique veu "la bèstia més mansa i dolça de totes les feres, Eros en persona, el bell déu, fent una bella dormida". En aquest punt, a la noia "tot contemplant repetidament la bellesa del rostre diví, se li revifa l'esperit". Naturalment, no mata Eros.

Encesa més i més pel desig d'Eros, es precipità a cobrir-lo de besades, sense reserva ni pudor, mirant de no interrompre'l el son. Però la llàntia llança de la flama una espurna d'oli roent damunt l'espatlla dreta del déu. Cupido sent la cremor i, en adonar-se de la promesa traïda (és a dir, que Psique no investigaria mai el seu aspecte), s'allunya volant. A partir d'aquest moment, Psique es debat entre el desig de morir (per haver perdut un amant de tanta categoria) i el desig de superar les proves que li posa Venus perquè pugui reconquerir l'amor del noi. Psique passa les quatre famoses proves i Júpiter, al final de la història, fa beure a la noia l'ambrosia que la converteix en deessa i, per tant, li permet casar-se formalment amb Eros. Viuen encara tots dos al celestial estatge.

FONT DEL TEMA: L'ase d'or

L'ase d'or de l'escriptor llatí Luci Apuleu (segle II) és l'única novel·la llatina que s'ha conservat sencera. Ens explica la història d'un home interessat per la màgia i la bruixeria, que accidentalment es converteix en ase. Sota aquesta aparença, cau en mans d'una colla de lladres amb els quals viu tota mena de penalitats i aventures, fins que recupera el seu aspecte humà per obra i gràcia de la deessa Isis. Entre els diversos episodis d'aquesta trama, L'ase d'or conté alguns dels millors relats de por, còmics o eròtics de tota la literatura antiga, a més del celebèrrim conte meravellós d'Eros i Psique.

Segurament, l'escultura representa el moment després que Psique, plena de curiositat, ha obert el gerro (representat darrere) i, esperant agafar una mica de la bellesa divina, li va produir un somni profund, del qual la va salvar Eros. Canova ho representa d'una manera original, ja que Psique no reflecteix el desmai abans de ser tocada per l'Amor.

Aquest tema va ser representat sovint pels artistes de finals del segle XVIII. El mateix Canova en faria altres versions, com les que es troben a Possagno i San Petersburg (Museu de l'Ermitage), de peu, o el conjunt de Venus i Adonis, a Ginebra.

Aquesta obra, de tema mitològic, anava destinada a un públic aristocràtic que volia prestigiar-se amb escultures que tinguessin com a referent els temps clàssics, considerats els millors de la cultura i de la història occidentals.

FUNCIÓ I SIGNIFICAT

L'escultura té una funció bàsicament estètica i decorativa. Representa el grup de l'Amor que fa renéixer Psique adormida per sempre gràcies a les exhalacions d'un perfum màgic. És tant un himne a l'amor com el record de la llegenda de Psique, que es refereix a l'ànima immortal del mite platònic.

Quan Psique no sabia ni l'aspecte que tenia Cupido, no l'estimava, però estava a gust al seu costat. Quan el va haver vist, llavors s'enamora, segons que diu el mite, arravatadament.