Anàlisi de l'Església de la Madeleine de Pierre Vignon

L'església de la Madeleine

Dades tècniques:

• Autor: Pierre Vignon i Marcé Huvé
• Cronologia: 1806 – 1842
• Tipologia: Església
• Material: Pedra
• Estil: Neoclàssic
• Localització: París

Biografia de l'autor

Vignon és un arquitecte neoclàssic francès. Va estudiar arquitectura amb Ledoux i va col·laborar el 1805 amb Thibault en la construcció del castell de Malmaison per a l’emperadriu Josefina. El 1806, Napoleó li encarrega la construcció d’un temple laic per glorificar els soldats del Primer Imperi. Vignon mor el 1828 i Huvé continua les seves obres, sent el responsable de la part interior del temple.

Descripció formal de l'edifici

L’església està construïda com un temple clàssic, sobre un podi, i s’hi accedeix per una escalinata. És un temple octàstil, perípter i té planta rectangular. L’alçada de les columnes, d’ordre corinti, és de 20 m. Aquestes columnes sostenen un entaulament amb la inscripció: “A Déu totpoderós i gran sota la invocació de Santa Maria Magdalena”. Al damunt, hi ha un frontó triangular amb decoració escultòrica feta per Henri Lemaire i cobert amb una teulada a dues vessants.

A l’interior hi ha una única nau acabada amb un absis semicircular en el presbiteri (l’espai que envolta l’altar en una església cristiana). L’espai restant està dividit en tres grans fragments quadrats coberts amb una cúpula semiesfèrica sostinguda sobre petxines. Aquestes tres cúpules són visibles des de l’exterior. A l’interior, descansen sobre unes columnes corínties.

Entorn i integració urbanística

L’església es troba en un extrem de la via que travessa la Plaça de la Concòrdia, que queda tancada a l’altre extrem pel Palau Borbó.

Funció i significat històric

Com a projecte inicial, la Madeleine havia de ser una església. Amb la Revolució Francesa es converteix en el temple de la revolució per la proximitat a la Plaça de la Concòrdia, on van guillotinar Lluís XVI i Maria Antonieta. Quan Napoleó administra el poder, passa a tenir una funció commemorativa dels soldats francesos. A partir de 1840, aquesta funció passa a l’Arc de Triomf de l’Étoile.

Models i influències arquitectòniques

L’arquitectura pren referència de la grega i romana, especialment del temple. Hi ha una clara presència d’influència neoclàssica en el llenguatge antic. Es pot comparar amb l’arquitectura neoclàssica del Panteó de París i la Gliptoteca de Munic.