Anàlisi: La família de Carles IV (Goya) i El jurament dels Horacis (David)

La família de Carles IV (Goya) — 1800–1801

Tècnica i elements plàstics

Tècnica: oli sobre tela.

Elements plàstics: La pinzellada de Goya es mostra vigorosa i solta; el dibuix assoleix molt poca importància. L'aspecte cromàtic dels vestits és molt treballat i es basa en els blancs i els daurats que harmonitzen amb les tonalitats vermelles i blaves. El pintor il·luminà la part dreta del quadre i deixà que l'altra fos envaïda per una penombra des de la qual el seu rostre mira cap a l'observador.

Composició

És un retrat col·lectiu; comparteix també punts amb el retrat neoclàssic, però no pot ser reduït a aquest estil ja que renuncia al dibuix acurat i treballa detingudament el color i l'estudi psicològic dels personatges.

• Al centre apareixen el rei i la seva esposa amb els seus fills, Maria Isabel i Francesc de Paula.
• El de l'esquerra, el futur Ferran VII, acompanyat de la seva futura muller i, darrere, un germà seu i la germana del rei.
• A la dreta podem apreciar la presència del germà del rei i de dues filles, el gendre i el nét dels reis.
• Al final d'aquest quadre observem el mateix Goya.

Composició superficial i tancada: poca profunditat i la gran quantitat de personatges dona sensació de manca d'espai.

Estil

Neoclassicisme.

Funció i significat

Va ser un encàrrec del mateix Carles IV. Aquesta tela, concebuda com un retrat de família, segurament havia de decorar alguna de les estances del Palau Reial.

El jurament dels Horacis (David) — 1784

Tècnica

Tècnica: oli sobre tela.

Característiques formals

• Ritme: en els homes es busca l'equilibri.
• Cànon: és important l'anatomia.
• Relacions amb ombres: la mort de Sòcrates.
• Posició: tancada.
• Composició: simètrica.
• Eix: vertical (el pare).
• Geometria compositiva: triangular, rectangles.
• Perspectiva: lineal.
• Llum: artificial, difusa (excepte al fons).
• Expressió: antinatural.

Funció i significat

L'obra es basa en la història que es narra a AB URBE CONDITA, de Tite Livi. David volia imbuir en els esperits de la seva època el sentit del deure envers la pàtria, a imatge i semblança dels Horacis. La tria del moment del jurament i no cap altre segurament fou motivada pel fet de ser l'instant en què l'orgull patriòtic és més intens. Va tenir una clara funció propagandística: encoratjar a complir els deures envers la pàtria i a no deixar-se emportar pels sentiments.