Anàlisi Filosòfica: Kant i Nietzsche - Deures, Dignitat i Superhome

Conceptes Fonamentals en Filosofia Moral

Immanuel Kant: Valor Instrumental i Deure

El valor instrumental (serveix per fer alguna cosa) es contraposa als interessos propis (o drets) que s'han de tenir en compte. Només els subjectes racionals tenen drets. Una persona té interessos quan posseeix dignitat i autoconsciència.

L'Imperatiu Categòric

• Imperatius Hipotètics: Són condicionals ("Si vull B, has de fer A"). No constitueixen deures morals.
• Imperatius Categòrics: Són incondicionals. Són un deure moral: "Has de fer A" (l'obligació no depèn dels meus objectius).

Dignitat i Llibertat segons Kant

Per a Kant, la llibertat no és poder fer tot el que desitgem. A vegades, les obligacions morals entren en contradicció amb allò que ens agradaria (per exemple, si em vull saltar el semàfor, estic actuant contra la meva voluntat, ja que vull que es respectin les normes de trànsit).

Algú que actua obligat per una imposició externa no és lliure, però tampoc ho és si està sota pressió.

Autonomia i Dignitat

Autonomia significa actuar d'acord amb les meves pròpies normes. Autonomia és igual a Llibertat. No és actuar sense normes, sinó amb unes normes que jo mateix m'he imposat. Requereix tenir la suficient força de voluntat per no trencar les normes autoimposades.

Aquella persona que ha estat capaç de complir els propis deures és digna: té dignitat. No té dignitat la persona que està sotmesa al deure per una imposició externa, o la persona que no compleix els deures/lleis i manca de control.

Friedrich Nietzsche: La Crisi dels Valors

Friedrich Nietzsche: El seu concepte principal és la MORT DE DÉU. Aquesta mort representa la pèrdua de valors absoluts, tant en l'àmbit teòric ("pensament, veritat") com en l'àmbit pràctic ("acció, bé").

La mort de Déu implica que la gent deixa de creure en valors absoluts, resultant en RELATIVISME (es deixa de creure en una veritat o un bé objectiu). Com que els valors absoluts donaven sentit a la vida, ara ens hem de donar un sentit propi.

Orígens de la Moral i el Superhome

Abans de la mort de Déu, es troben els orígens de la moral, i posteriorment, sorgeix la figura del Superhome.

Orígens de la Moral

Abans dominaven els forts amb la "moral dels senyors", que valorava:

• Valentia
• Egoisme
• Poder
• Seguretat
• Exercici físic

A aquests els resultava fàcil reivindicar les seves característiques com a bones.

Els febles van desenvolupar la "moral dels esclaus", que valorava:

• Cobardia (disfressada de prudència)
• Complex d'inferioritat (disfressat d'humilitat)
• Inseguretat
• Submissió (disfressada d'obediència)

Els febles van haver de maquillar les seves febleses per fer-les passar per virtuts.

El Superhome

El Superhome busca portar la seva voluntat al màxim. El seu principal interès és fer allò que li ve de gust. Com que no hi ha res que ens beneficiï o perjudiqui objectivament, l'únic benefici és actuar segons la nostra voluntat, allò que ens ve de gust.