Anàlisi Filosòfica: Realitat, Contingència i L'Àmbit de l'Acció Humana

Conceptes Fonamentals: Realitat i Causa

Realitat: Allò que és.

Causa (Realitat): El que produeix efectes o és efectiu.

Fi: Objectiu que es vol aconseguir.

Significats de la Paraula «Realitat»

Definició Negativa

Realitat és el contrari d'aparença; realitat és el contrari de ser possible.

Tipus de Realitat

• Realitat Contingent: Quelcom que és actual, però pot deixar de ser i pot no haver estat. (Contrasta amb la idea de realitat necessària, que no pot deixar d’existir).
• Realitat Sensible o Física: Anomenem real allò que percebem a través dels sentits. Com més sentits certifiquen la presència d'un objecte, és més probable que el considerem real.
• Realitat Psíquica: Per designar la realitat dels nostres pensaments, imaginacions, desitjos, idees, records, dubtes, pors, etc.
• Realitat Virtual: Conjunt de percepcions i sensacions generades amb ajuda d'un suport tècnic (ordinador o qualsevol altre aparell).

Relacions Conceptuals

Aparença i Realitat

El que és i el que sembla.

Possibilitat i Realitat

El que és possible encara no és real, encara no existeix. Per això diem que quelcom és possible quan està ja previst o anticipat en el desenvolupament. Les possibilitats són les accions que es poden realitzar partint de les condicions naturals, ja que aquestes posen límits a les possibilitats.

Realitat, Història i Vida

Com Història Viscuda i Vida Històrica

• Com història viscuda: Allò que nosaltres anem vivint, el dia a dia.
• Com a vida històrica: Està acabada, la nostra biografia.

Quina realitat es viu?

Podem respondre que viure consisteix a estar en el món, és a dir, tractar amb les coses que ens envolten.

La vida històrica: La vida històrica és una realitat recordada en el món real per gent real. Un cop es deixa de pensar en la vida recordada, mor la vida històrica. Tanmateix, el que és autènticament i veritablement real no és cadascuna de les fases del procés històric, sinó més aviat el procés mateix.

Perspectiva de Dilthey

La vida es considera com quelcom irreductible als processos biològics en què es basa; podem respondre que viure consisteix a estar en el món.

L'Àmbit de l'Acció

Definició d'Acció

Acció: Allò que fem d'una manera conscient.

Accions Voluntàries

Són aquelles accions que fem pensant. Per exemple: caminar, menjar, moure les mans.

Accions Mixtes (Voluntàries)

Són les desitjades o les mixtes, que són accions que eviten el mal. No estem amb obligació de fer-les; tot s’ha de fer racionalment. Per exemple: tallar una cama per evitar la mort o rebaixar el sou per tal d'evitar el tancament de l'empresa.

Accions Involuntàries

Són aquelles accions en què no les fem d’una manera conscient. Poden ser: parpellejar, respirar, suar, el bategar del cor, somiar, créixer, morir. Un acte reflex és un moviment involuntari que una persona realitza com a resposta davant cert estímul.

Accions Forçoses (Involuntàries)

Són aquelles accions que realitzem per la força; el seu origen està fora de nosaltres i no podem fer res per evitar-les. Les realitzem sense pensar-hi gaire. Per exemple: Ficar-nos malalts.

Accions Per Ignorància

És quan ignorem les circumstàncies de l’acció. Per exemple, un conductor atropella un vianant perquè no l’ha vist.

Elements de l'Acció

• Intenció: Tendències o inclinacions conscientment acceptades que em porten a fer una cosa.
• Fins: Allò que es vol aconseguir, és a dir, l'objectiu.
• Conseqüències: Resultat d'una acció.
• Sentit: Ens permet saber el perquè succeeix una acció d'una manera i no d'una altra.

El Saber de l'Acció

Saber Teòric

És propi de la raó científica o contemplativa.

Saber Pràctic

És propi de la raó calculativa o deliberativa.

Dins del Saber Pràctic

• El saber moral: Centrat en la virtut de la prudència i el seu objectiu és l’acció.
• El saber tècnic: Centrat en l’estudi de la producció de l’acció.

Distinció entre Saber Moral i Saber Pràctic

(Es distingeixen entre si per):

• Pels seus fins: El prudent realitza accions bones per elles mateixes; el fi està en la mateixa acció, consisteix en actuar bé.
• Pel tipus de virtut: La necessitem per realitzar bé les nostres activitats. Qui té la capacitat de produir objectes bells té la virtut de la tècnica, i qui sap actuar bé posseeix la prudència.
• Pel tipus de bé: La tècnica produeix béns particulars (sabates, quadres...), i el prudent organitza la seva vida per aconseguir la felicitat.