Anàlisi formal i conceptual de l'obra de Delacroix

Anàlisi Formal

Tècnica

Oli (tècnica pictòrica humida). Els pigments es dissolen en oli (per exemple, de llinosa) que fa d'aglutinant i s'aplica sobre tela o sobre fusta. L'oli fa que, en assecar-se la pintura, els colors quedin molt lluents.

Forma

Combinació de forma pictòrica amb dibuixística.

Factura i textura

La pinzellada és solta.

Tipus de línia

Hi ha un predomini de la línia corba.

Cromatisme (colors)

Predominen les tonalitats ocres i grises amb tocs de blanc, roig i blau per als elements que vol destacar.

La Llum

És una gran protagonista del quadre. És violenta, irreal, simbòlica, que busca donar dramatisme.

• Un focus lateral que il·lumina les figures: la camisa del mort de l'esquerra, la camisa de l'home de la boina, la cara de l'home del barret, el ferit de la camisa blava, el personatge central que personifica la Llibertat amb la bandera tricolor (Marianne), el cos del nen a la seva esquerra.
• Un focus darrere de les figures, en el paisatge, que es difon al fons, entre els núvols i la pols de la batalla.

La perspectiva

Combina la perspectiva geomètrica (edificis al fons) i aèria (amb un progressiu desdibuixament de les figures en segon terme).

Composició

És oberta (o centrífuga); tots els elements fugen del centre del quadre cap a l'exterior, aportant dinamisme i tensió emocional a l'obra.

L'escena està vista des d'un punt de vista baix (contrapicat) que fa que la línia de l'horitzó estigui ubicada en un punt alt que li aporta profunditat.

Hi ha un eix de simetria vertical imaginari representat pel color: blau-roig (bandera; vestit ferit; polaina mort).

Geomètricament, la composició és triangular (o piramidal).

Anàlisi Conceptual

Contingut i significació

Tema

L'obra recull els esdeveniments del 27, 28 i 29 de juliol de 1830 a París (“les tres jornades glorioses”) i que es van convertir en el detonant d'un moviment continental contra les monarquies absolutes o contra els invasors que impedien la independència nacional (Grècia, Bèlgica).

Gènere

L'obra és de gènere històric.

Descripció narrativa

El personatge que centra l'obra és la figura femenina (popularment anomenada Marianne) amb el barret frigi, i onejant la bandera tricolor (elements representatius dels revolucionaris francesos). És la personificació de la llibertat i, per assimilació, la França nova per la qual lluita. Al seu voltant apareix la societat francesa que lluita per la seva llibertat: el proletari que aixeca un sabre d'infanteria, l'adolescent armat amb dues pistoles, el burgès (possible autoretrat de Delacroix) amb un arcabús, el ferit que mira amb esperança a la llibertat i el mort, a qui li han robat els pantalons i les botes, que representa el sacrifici anònim.

Recepció

L'obra va ser feta per pròpia voluntat de l'autor, per demostrar el seu compromís amb el procés revolucionari i el va exposar al Saló de París del 1831.

En una carta adreçada al seu germà, Delacroix va escriure:

"He començat un tema modern, una barricada (...) i si no he lluitat per la pàtria si més no pintaré per a ella (...)".

Felip I d'Orleans va comprar l'obra però va ser exposada poques vegades, fins al 1861 que va tornar a sortir a la llum.

Funció de l'obra

Propagandística i commemorativa.

En un principi, la seva funció era propagandística, volia incitar a la revolució, però amb el temps s'ha anat convertint en un element commemoratiu de la nació francesa.

Models plàstics

Antecedents

L'antecedent més clar és el quadre “El rai de la Medusa” de Géricault amb el qual comparteix la composició triangular (o piramidal), la base inestable, les tonalitats ocres i l'ambient dramàtic.

Influències posteriors

L'obra de Delacroix va tenir molta importància en la pintura posterior:

• Els impressionistes en van destacar el tractament magistral del color.
• Manet, Cezanne i Picasso van destacar la vitalitat, el cromatisme i la passió que desprenien els seus quadres.

Diferències amb altres solucions coetànies

Mentre els pintors romàntics francesos (Delacroix i Géricault) s'interessaven per la temàtica política, a Anglaterra i a Alemanya el tema predominant era el paisatge (John Constable; William Turner i Caspar David Friedrich).