Anàlisi de Garcia, Costa i Llobera i Maragall
Anàlisi de Grans Obres de la Literatura Catalana
A una hermosa dama: Localització
Autor: Francesc Vicent Garcia (Tortosa, 1579 - Vallfogona de Riucorb, 1623). El 1605 va ser ordenat sacerdot a Vic. Va escriure prosa, teatre i poesia (artificiosa i elegant). El seu estil, imitat per molts autors catalans del segle XVIII, va ser un fenomen que es coneix amb el nom de vallfogonisme.
- Estructura externa: És un sonet dividit en 4 estrofes (dos tercets i dos quartets), format per 14 versos decasíl·labs d'art major amb rima consonant: ABBA, ABBA, CDE, CDE.
- Estructura interna: Una dama es pentina els cabells en un terrat amb una pinta de marfil mentre l'autor, que n'està enamorat bojament, l'observa des de lluny amb l'esperança que ella també s'enamori d'ell. En els quartets, el poeta defineix la dama físicament i, en els tercets, l'autor es concentra a descriure les sensacions que la dama desperta en el seu interior.
- Anàlisi del contingut i tòpics: Descriptio puellae i locus amoenus. A la 2a estrofa destaca l'ús de l'hipèrbaton.
Lo pi de Formentor: Localització
Autor: Miquel Costa i Llobera (Pollença, Mallorca, 1854-1922). Poesia de caràcter clàssic, regional i religiós. Fill d'una família de propietaris rurals i orfe de mare als 11 anys, va créixer influït pel seu oncle, metge de Pollença. Va estudiar a l'Institut Balear i el 1902 va rebre el títol de Mestre en Gai Saber en guanyar tres premis ordinaris dels Jocs Florals.
- Estructura externa: Consta de 8 estrofes de 4 versos alexandrins i un cinquè hexasíl·lab, amb una rima que segueix l'esquema: 12A / 12B / 12A / 12A / 6b. Presenta versos de 6 i 14 síl·labes amb rima consonant.
- Figura retòrica: Personificació de l'arbre.
- Estructura interna i tema: El poema exalta la fortalesa i la immortalitat de l'arbre com a símbol espiritual.
Oda a Espanya: Localització
Autor: Joan Maragall (1860-1911). Burgès, estudiant de dret i finalment periodista, és el poeta més important del Modernisme. Va passar per diverses etapes (vitalistes i decadentistes) i la seva obra mostra un concepte únic de la poesia i de la missió del poeta.
- Estructura externa: 8 estrofes de versos octosíl·labs amb cesura (4+4), considerats versos d'art menor. Rima (AA) assonant.
- Figures retòriques: Personificació, enumeració, interrogació retòrica, anàfora ("Espanya, Espanya") i epifonema ("Adéu, Espanya").
- Estructura interna: Catalunya parla a Espanya en català, recordant que Espanya no té glòria ni honor. Reflexió sobre la mort inútil dels soldats en el front cubà a través de la interrogació. Crida perquè Espanya se salvi i, al final, comiat d'Espanya davant una possible independència.
- Anàlisi del contingut: Tema, to i llenguatge (vocabulari).