Anàlisi Iconogràfica i Estilística de la Capella Scrovegni: Giotto i el Pre-Renaixement

Descripció Iconogràfica de les Escenes

Les escenes pictòriques es distribueixen al llarg dels murs. A la part dreta es representen esdeveniments com la Santa Cena, el Lavatori, el Petó de Judes, la presentació davant Caifàs i la Flagel·lació; i al mur esquerre, hi ha la Pujada al Calvari, la Crucifixió, els Plors per Crist Mort, la Resurrecció, l’Ascensió i la Pentecosta.

Cada compartiment està emmarcat per unes franges pintades amb ornamentació floral i geomètrica, i petites composicions lobulades amb escenes de l’Antic Testament (A.T.).

Significat de l'Arc de l'Oratori

Les escenes de l'arc de l'oratori, que es complementen amb dos cassetons d’arquitectura pintada a la part inferior, tenen un significat unitari vinculat a l’acceptació de Jesús com a fill de Déu. En aquest arc es troba l’Anunciació, la Visitació i la Traïció de Judes.

Les Virtuts i els Vicis

En la franja inferior dels murs hi ha enfrontades les 7 Virtuts i els 7 Vicis:

• Mur Dret (Virtuts): Prudència, Fortalesa, Temprança, Justícia, Fe, Caritat, Esperança.
• Mur Esquerre (Vicis): Neciesa, Inconstància, Idolatria, Ira, Injustícia, Enveja, Desesperança.

El Fresc del Judici Final

Sobre la porta d’entrada a la capella hi ha un gran fresc que ocupa tot el mur amb la representació del Judici Final. Aquesta escena s'estructura al voltant de la figura central de Crist com a jutge, dins una màndorla circular rodejada d’àngels. Al seu costat, hi ha els dotze apòstols, acompanyats de corts d’àngels.

Distribució Inferior

A la part inferior, separats per una gran creu:

• Els escollits a la dreta.
• Els condemnats a l’esquerra.

A la part dreta, apareix Enrico Scrovegni fent donació de la capella a la Mare de Déu. Aquesta donació era alhora un gest d’expiació del pecat de l’usura, que havia estat la font de la fortuna aconseguida per Reginaldo Scrovegni.

Completament Iconogràfic

El programa iconogràfic es completa amb els medallons on hi ha les imatges de Crist, la Mare de Déu i alguns profetes i sants que decoren la volta de canó de la nau.

Anàlisi Estilística de l'Obra de Giotto

Herència Bizantina i Senesa

Molts trets de l’obra de Giotto, com els ulls ametllats dels personatges, mostren l’herència de l’estil bizantí de Cimabue, el mestratge del qual també és evident en la solemnitat escènica de la composició i en la rigidesa i la simetria formals que la caracteritzen. Giotto segueix també l’escola pictòrica senesa, mantenint l’ús del pa d’or en les aurèoles dels sants.

Innovació i l'Estil Italogòtic

Influït per les noves teories franciscanes de valoració de la natura, Giotto va impulsar un nou estil, anomenat italogòtic, que va establir les bases de l’art renaixentista. Va substituir el fons daurat per paisatges i arquitectures que evidenciaven la seva voluntat de crear nous efectes espacials. A més, va donar als personatges una major corporeïtat i es va preocupar de representar els estats d’ànim mitjançant el gest i l’expressió.