Anàlisi de l'Interior Holandès (1928) de Joan Miró

Documentació General de l'«Interior Holandès»

Autor:

Joan Miró

Cronologia:

1928

Estil:

Surrealisme

Tècnica:

Oli

Suport:

Tela

Localització:

Museu d’Art Modern, a Nova York

Tema:

L’any 1928 Miró viatjà a Holanda i, fortament impressionat per alguns pintors holandesos del segle XVII, pintà una sèrie on els interpretava a la seva manera. «Interior Holandès» prengué com a referència «El tocador de llaüt» de Hendrik Sorgh.

Elements Plàstics i Tècnics

Dibuix i Color

• Dibuix: Utilitza el dibuix i la taca homogènia per omplir-lo.
• Colors: Colors plans (sense modulació ni degradació) i intensos. El fons està resolt amb dos colors.
• Llum: Res.

Composició i Estructura

L’obra és fruit d’un procés de simplificació d’elements, reduint-los a elements essencials (línia, color...). Crea un univers propi.

• Hi ha formes distorsionades, com la forma d’ameba (important pels descobriments científics de l'època).
• S’està marcant el seu llenguatge propi, amb símbols que més endavant seran característics d’ell.
• Utilitza línies que connecten i línies que travessen objectes.
• Elements naturals reduïts (gat, ocells...).
• Plasmació d'òrgans sexuals:
  • Formes ovoides: sexualitat femenina.
  • Formes punxagudes: sexualitat masculina.
• Els objectes sembla que estiguin surant, desmaterialitzats (el cos de l’objecte és un filament).

L'Automaticisme Físic

Miró defensa l’«automaticisme físic» com a mètode de producció d’imatges, així que crea com si es tractés d’un gargot, sense reflexió prèvia conscient.

Elements representats

Veiem:

• El llaüt.
• L'home que toca.
• El gos.
• El gat sota la taula.
• Paisatge i finestra.

Descripció de les figures

• Músic: Figura orgànica que s’estén en forma de taca blanca, i té cara de sol enfurismat.
• Dona: Silueta situada damunt la taula (sota la qual hi ha el gat).

Col·loca el tocador del llaüt al centre d’un remolí, i aquest crea un moviment dansant a la composició.

Comparació amb Sorgh

El quadre de Sorgh transmet ordre, però el de Miró transmet moviment. Hi ha una naturalització de la casa que es veu envaïda per personatges i animals rurals.

Estil de l’Època i de l’Autor

Joan Miró i el Surrealisme

Miró és un representant de la pintura surrealista automàtica. Pinta a partir de records i sensacions, tot i que fa dibuixos preparatoris.

És diferent dels surrealistes típics perquè ell busca signes que més endavant formaran part del seu vocabulari propi, basat en la senzillesa, els colors plans i la vitalitat.

Interpretació de l'Obra

Contingut i Significació

Miró vol ser realista, i les figures, malgrat semblin estranyes, fan referència a alguna cosa, persona o animal concret. El realisme de Miró elimina elements del quadre.

«Vol fer una cosa realista, després elimina i elimina fins que elimina el cubisme de la seva obra.»

Funció i Autonomia

L'obra va ser representada a la Galeria Bernheim. Miró fou considerat un dels artistes més importants del moment.

Dins del surrealisme, Miró té una gran autonomia. No vol submergir-se en l’inconscient profund, sinó recuperar la innocència d’una infantesa feliç.

Presta atenció a l’art dels no instruïts (nens o malalts mentals) i n’admira la llibertat i l’exuberància. És un representant destacat del surrealisme automàtic.