Anàlisi d'Els jugadors de cartes de Paul Cézanne

Fitxa tècnica de l'obra

• Títol: Els jugadors de cartes
• Autor: Paul Cézanne
• Cronologia: 1893
• Tècnica: Oli sobre tela
• Mides: 47 x 57 cm
• Estil: Postimpressionista
• Tema: Escena costumista o de gènere
• Localització: Musée d'Orsay (París)

Context històric i social

La França de l'època d'aquesta obra fou convulsa. Van ser els anys de l'Exposició Universal de París, com també els de la bancarrota de la societat anònima encarregada de la construcció del Canal de Panamà i els de l'atemptat anarquista contra el president de la República. Amb tot, els darrers anys del segle XIX i part dels primers anys del següent són recordats, de manera fonamental, per l'affaire Dreyfus, un escàndol que sacsejà i dividí la societat francesa.

Sota l'acusació d'espionatge a favor d'Alemanya, emprant proves manipulades, un Consell de Guerra va condemnar l'any 1894 el capità jueu Alfred Dreyfus a deportació perpètua a l'Illa del Diable. Quatre anys més tard, el polític Clemenceau exigí una revisió del procés, mentre el diari L'Aurore publicà, el 30 de gener de 1898, el cèlebre "J'accuse" d'Émile Zola adreçat al president de la República. En descobrir-se la falsificació de documents per acusar Dreyfus, diversos processos rebaixaren la seva condemna fins que, finalment, Dreyfus fou absolt de tots els càrrecs durant el govern de Clemenceau.

Biografia de l'autor

Cézanne va començar els seus estudis d'art l'any 1860 a l'acadèmia suïssa de París, encoratjat per Émile Zola, qui li havia presentat Manet i Courbet. Va coincidir amb els impressionistes a París i va estar vinculat a aquest moviment pels anys 1870, quan va pintar a l'aire lliure. Tot i això, mai es va identificar totalment amb aquest grup ni va fer-ne servir la tècnica de manera estricta.

Aviat va deixar de banda el realisme i es va interessar per l'anàlisi estructural de la pintura. L'any 1895 va rebre l'elogi i el reconeixement unànime dels mitjans artístics parisencs. Cézanne va inaugurar un camí en solitari centrat en l'estudi dels volums, la geometrització de la forma i l'austeritat cromàtica. Amb tot això, va assentar les bases de la revolució que al segle XX van representar les Primeres Avantguardes.