Anàlisi de Le Déjeuner sur l'herbe de Manet (1863)

Le Déjeuner sur l'herbe: Anàlisi i Context

1. Documentació General de l'Obra

• Títol: Le Déjeuner sur l’herbe (El dinar sobre l'herba)
• Autor: Édouard Manet (1832–1883)
• Cronologia: 1863
• Estil: Realista-Impressionista
• Tipologia: Figurativa (representa objectes, éssers)
• Tècnica: Oli
• Suport: Tela
• Dimensions: 208 cm x 264 cm
• Localització: Museu d’Orsay (París)
• Tema: Costumista o de gènere

2. Context Històric i Cultural

Després de la Revolució Burgesa del 1848 es proclamà la Segona República Francesa, que presidí Lluís Napoleó Bonaparte, nebot de Napoleó. El novembre del 1850, Lluís Napoleó restaurà l’Imperi i adoptà el nom de Napoleó III.

La major part dels francesos van ratificar el nou règim en un plebiscit, per por de nous moviments revolucionaris. L’Església i la gran burgesia esdevingueren els principals pilars del règim imperial. L’obsessió de Napoleó III per les obres públiques va comportar la creació de molts llocs de treball i el suport de la classe obrera al règim.

Baudelaire, amic de Manet, animava els artistes a representar «l’heroisme de la vida moderna», d’acord amb l’esperit emprenedor del sobirà.

3. L'Academicisme i el Salon des Refusés

En el món artístic del segle XIX imperava l'academicisme. Els artistes havien d'esperar la celebració del Saló anual per presentar-hi les obres i poder aconseguir èxit social. Les obres guanyadores eren, generalment, pintures de temàtica mitològica que exaltaven una bellesa anodina i de pinzellades llepades a la manera del gust academicista o pompier.

A causa de la gran participació d'artistes en el Saló de París del 1863 i arran de les protestes dels pintors que veien que no podien exposar les obres, l'emperador Napoleó III va fer obrir l'anomenat Salon des Réfusés, és a dir, el 'Saló dels Rebutjats'; Manet hi participà amb Le Déjeuner sur l'herbe.

4. Breu Biografia de l'Autor: Édouard Manet

Nascut en una bona família, Manet abandonà aviat la carrera naval per dedicar-se a pintar. Va estudiar amb el pintor Couture i va començar a copiar quadres del Louvre: Ticià, Rembrandt, Velázquez, Goya, Delacroix... Va fer una original síntesi de l’art del passat, dels gravats japonesos i del realisme del seu temps. Buscava fer composicions lliures, malgrat l’organització perfecta que es veu als seus quadres.

• Del 1853 al 1856 es dedicà a viatjar (Itàlia, Països Baixos, Alemanya, Àustria) i a copiar els grans mestres.
• El 1859 presentà per primer cop al Saló el Bevedor d’absenta, que fou rebutjat, provocant moltes crítiques.
• Als anys 60, la seva pintura de tema espanyol, molt de moda a França, tingué èxit. El Saló acceptà per primer cop un quadre seu, Guitarrista espanyol.