Anàlisi de 'Le déjeuner sur l'herbe' de Manet: Escàndol i Significat

Interpretació, Significació i Funció

Tema i Iconografia

Respecte a la iconografia, dues parelles passen el dia al bosc a prop del Sena. Una de les noies va nua, l’altra es refresca en un rierol. Els dos homes, artistes, van vestits i representen el germà (Eugène Manet) i el cunyat del pintor (Ferdinand Leenhoff, escultor holandès). La noia que mira fixament els espectadors és una de les models preferides del pintor (Victorine Meurent). Es creu que la noia del rierol podria ser Suzanne Leenhoff (germana de Leenhoff i esposa de Manet).

Manet tenia el costum d’inspirar-se en altres pintors per realitzar els seus quadres. Aquest està inspirat en El concert campestre de Ticià, que es basava en un tema mitològic: dues deesses que surten del riu per escoltar uns músics.

Manet no té l’excusa mitològica per representar el nu femení i, a més, els seus personatges masculins van vestits segons la moda de l’època, representen uns burgesos. Aquest fet va provocar un gran escàndol. Un crític de l’època va descriure així el quadre: “Una noia ordinària i llicenciosa i completament nua descansa sense cap tipus de vergonya entre dos dandis vestits de dalt a baix”.

El seu escandalós quadre no reprodueix, com indica el seu títol, cap menjar sobre l’herba, sinó la prostitució que en aquella època era normal al Bois de Boulogne. Era un fet conegut a París, però no es parlava del tema, i molt menys es pensava que fos digne de ser representat en l’art.

L'obra no va tenir una acollida gaire bona; és més, molts la van considerar una ofensa. No tant per la nuesa de la noia, ja que la moralitat hipòcrita de la societat del Segon Imperi prou que aplaudí la Venus de Cabanel exposada al Saló Oficial, sinó pels colors plans, la renúncia a utilitzar el clarobscur i el fet que les figures no semblessin mantenir cap relació entre elles, cosa que trencava amb les normes clàssiques de la pintura.

Manet el va pintar per ser exposat al Saló Oficial a París, que se celebrava anualment i on els artistes volien presentar les seves obres, guanyar i aconseguir possibles clients. La seva obra no va ser acceptada per ser exposada al Saló, però com que hi havia molts artistes en la seva situació, l’Emperador Napoleó III va crear el Saló dels Rebutjats, on es va poder presentar aquesta obra.

L'exposició de l’obra al Saló dels Rebutjats va provocar un escàndol de grans dimensions en la societat francesa hipòcritament moralista del Segon Imperi.

La intenció de Manet en pintar el quadre era aconseguir exposar-lo al Saló, que era la millor manera d'atraure els possibles clients abans que fossin habituals els marxants d'art.

Altres Consideracions: Models, Influències i Valoració

Sens dubte, Manet va anar adquirint la sòlida base amb què va iniciar nous camins pictòrics, basats en la creació i no pas en la imitació, inspirat en pintors hispànics -Velázquez, Murillo, Goya- la pintura dels quals havia pogut contemplar al Museo del Prado, i en les pintures del Musée du Louvre, que visitava constantment per conèixer les obres dels grans mestres que l'havien precedit. Manet va ser el primer pintor que va desconstruir la pintura introduint-hi elements que trencaven la rigidesa de la representació visual en la qual havia caigut la pintura del segle XIX. Per aquest motiu, els pintors impressionistes el van considerar sempre el seu pare o mestre artístic, encara que no participés en les seves exposicions ni en els seus plantejaments artístics fins al darrer moment de la seva vida. A partir de Manet, i més concretament amb Le déjeuner sur l'herbe, podem dir que neix la pintura contemporània.