Anàlisi Literària: Barroc Català, Rector de Vallfogona i Moviments del Segle XVIII

Anàlisi d'un Sonet: La Dama Flora

Tema i Introducció

El poema tracta d'una bella dama, Flora, situada en un terrat, amb els cabells negres com l’atzabeja. Aquesta descripció trenca amb l’ideal clàssic de bellesa (cabells rossos i finíssims).

Estructura Mètrica i Temàtica

El poema és un sonet clàssic, dividit en quatre estrofes (dos quartets i dos tercets), format per catorze versos decasíl·labs d’art major amb rima consonant (ABBA ABBA CDE CDE).

• Quartets: El poeta defineix la dama físicament.
• Tercets: L’autor es centra a descriure les sensacions que la dama desperta en el seu interior.

S'hi troben els tòpics del locus amoenus i del jo poètic.

Figures Retòriques (Forma)

• Hipèrbaton: 1E1V, 2E1V, 2E3V, Versos 8-12
• Metonímia: atzabeja (pels cabells)
• Personificació: com lo marfil blanqueja, cor enamorat, cabells d’or més fi, dolç combat
• Al·literació: sos cabells de finíssima atzabeja
• Comparació: i com la mà lo marfil blanqueja
• Antítesi: dolç combat

Nota: Presència de castellanismes.

Contextualització: Francesc Vicent Garcia

Francesc Vicent Garcia, conegut amb el sobrenom de Rector de Vallfogona (Tortosa, 1578 – Vallfogona de Riucorb, Conca de Barberà, 1623), va ser un poeta i eclesiàstic català.

• És el màxim representant del Barroc català.
• És conegut especialment per la seva poesia satírica, còmica i obscena.
• Va conrear diversos gèneres i formes poètiques.
• Va destacar pel seu enginy retòric i lingüístic.

Conclusió

Me la suda

Moviments Culturals del Segle XVIII

La Il·lustració (1720-1770)

Moviment cultural europeu que es basa en la Raó.

• Apareix el tòpic de la llibertat natural: naixem tots iguals i som lliures.
• Desenvolupament de salons i acadèmies.
• Els il·lustrats concebien el moviment com a ideològic i didàctic.
• Pensadors com Rousseau i Montesquieu van conduir a la Revolució Francesa.
• Transició de la Ficció a l'Especulació.

Neoclassicisme

Considerat una mena de preromanticisme. Aquesta nova estètica va aparèixer a França, oposant-se al Barroc.

• Recuperació de costums clàssiques: èmfasi en la didàctica i l'expressió teatral.
• Regles d’equilibri i unitat:
  • Versemblança: Assemblar-se al màxim a la realitat.
  • Estil: Evitar la barreja de gèneres.
  • Finalitat: Moralitzadora i didàctica.
• La Guerra de Successió va provocar l'exili dels il·lustrats més importants.

La Literatura Popular

Característiques

• Al marge dels moviments cultes.
• Literatura anònima i oral (les versions van variant).
• Inestable (canvia de generació en generació).
• Les rondalles es transmeten i evolucionen.

Gèneres de la Literatura Popular

• Poesia Popular: Nadales, corrandes, cançons de pandero, goigs. Creada pel poble per expressar les vivències humanes.
• Narrativa Popular:
  • Rondalla: Elements reals i fantàstics. Transmissió oral.
  • Llegenda: Fet històric que ha anat canviant amb el pas dels anys.
• Teatre Popular: Representa costums de l’època acompanyats de cançons. Es representa a places i temples. Ha experimentat un creixement continuat fins avui en dia.

Context Històric Literari

El Renaixement

• Desenvolupament de les arts i de la ciència.
• Revalorització de l’època clàssica.
• Aparició de l’Humanisme, un corrent semblant.
• Definició de l’home universal.
• Creació d’una civilització rigorosa.
• Aparició del sonet i recuperació d’obres clàssiques.

El Barroc

El Barroc tracta sobre la mort, la brevetat de la vida i les contradiccions. Hi predomina la sàtira i un ambient pessimista.

• Obsessió per la bellesa efímera i la demostració de la bellesa desagradable.
• Recargolament expressiu.
• Estils:
  • Conceptisme: Centrat en el contingut i l'enginy.
  • Culteranisme: Centrat en la forma, ressaltant la bellesa mitjançant figures retòriques (ex. retaules molt omplerts).