Anàlisi literària d'El Cafè de la Marina de Josep M. de Sagarra

1. Realisme i Poesia a "El Cafè de la Marina"

Segons afirma l’escriptor mateix, amb El Cafè de la Marina pretenia portar a l’escenari “un poema de caire realista i pintoresc, amb una tendència més aviat cap a la fotografia que cap als símbols i les abstraccions”. Creus que ho ha aconseguit? Justifica la resposta.

I per tal d’aconseguir-ho, opta per ambientar la peça en un indret, el Port de la Selva, que coneix molt bé. A més, combina la voluntat realista de la peça amb el desig de mantenir-la en l’àmbit del teatre poètic, tot i que l’autor encari l’obra com «un assaig que surti una mica del camí rutinari», que sigui parcialment diferent d’allò que el públic espera de Sagarra com a dramaturg.

2. Gèneres i Subgèneres de l'Obra

Gènere teatral i subgènere dramàtic.

3. Caterina: Tema i Condemna Moral de l'Autor

Arran del personatge de Caterina, quin és el tema que es planteja? Hi ha una condemna moral per part de l’autor?

Caterina – responsable, encara que per submissió al pare, d’un avortament no desmentit, i que, així doncs, no sembla pas víctima d’una calúmnia, tan freqüent en novel·les i drames del segle XIX– com a punt de referència de l’acció dramàtica. Però l’autor fa una altra cosa: evita la condemna moral del passat de la noia, i alhora, la presenta com una dona soferta i coratjosa que té dret a un futur millor.

4. Cercles de Personatges i Triangle Amorós

Sagarra dibuixa tres cercles de personatges:

• 1) El cafeter i les seves filles.
• 2) Els pescadors del poble empordanès.
• 3) Personatges que arriben al poble procedents d’altres indrets: monsieur Bernat i els dos artistes.

L’autor esbossa un triangle amorós i el projecta sobre tres personatges. Digues quins són, qui els dóna suport i amb quins arguments, i com es resol el conflicte.

La Caterina, la filla gran del cafeter Libori, és motiu de disputa entre monsieur Bernat i un pescador jove, en Claudi. Es tracta, però, d’una disputa latent, insinuada més que mostrada, que Sagarra sap graduar molt bé. En el litigi, els dos pretendents tenen suports decidits: el d’en Libori en el cas de monsieur Bernat i el de la pròpia mare en el cas d’en Claudi. Per tant, són uns pretendents que, en l’univers de l’obra, no es representen només a si mateixos sinó que assumeixen els interessos del pare de la Caterina i de la Salvadora, mare del noi, respectivament. Uns interessos, d’altra banda, que resulten completament oposats: el cafeter Libori vol aconseguir, per damunt de tot, un bon matrimoni de la filla de reputació discutible; la Salvadora, en canvi, és l’expressió màxima del crèdit que mereixen l’honestedat i l’enteresa de la Caterina, que, segons la dona, pot exercir una gran influència benèfica sobre el fill, en Claudi.

5. La Dialèctica Camp-Ciutat a "El Cafè de la Marina"

OBJECTIU DE L’OBRA: Planteja la dialèctica entre camp i ciutat, per exemple: Terra baixa de Guimerà, Víctor Català Solitud o Raimon Casellas Els sots feréstecs. Justifica l’afirmació.

L’autor pretén assolir amb l’obra dos objectius bàsics. En primer lloc, usa el món mariner, encara pròxim, simple, perdurable, gairebé etern, com a afirmació que contraposa a una realitat aliena, complexa i dubtosa —monsieur Bernat, català de Banyuls, sí, però súbdit francès i que actua segons un suposat sistema de valors francesos—, o ciutadana, inevitablement corruptora —l’artista i el pinxo. De fet, es tracta d’una variació de la dialèctica entre camp i ciutat, un tema molt grat als escriptors vuitcentistes, que inspirant-se, en darrer terme, en la idea del bon sauvage, acostumaven a resoldre en un cant a la puresa de la vida rural, molt superior, per consegüent, a una vida urbana —industrialitzada i conflictiva—, forçosament impura. Àngel Guimerà, tan admirat per Sagarra, ens en dóna dos exemples magnífics a La festa del blat (1895) i, amb una radicalitat extraordinària, a Terra baixa (1898).

6. Context Històric Català de 1933

Quin és el context històric català del 1933?

Però l’autor d’El Cafè de la Marina escriu l’obra en començar els anys trenta del segle XX, i ja no li és possible de veure el món mariner com una realitat idíl·lica o, si més no, pura i gran en les seves passions. L’evolució històrica del país no ho fa viable. El món és irreductiblement contradictori, impur, i aquest fet contamina la realitat sencera. Sagarra veu en la impuresa una realitat inherent al món, també al rural o al mariner, i per consegüent, ha d’acceptar que la realitat sempre ha estat impura. Ara bé, la complexitat no fa altra cosa que potenciar-ne la impuresa.