Anàlisi d'El Matrimoni Arnolfini (Van Eyck) i El David (Donatello)

El Matrimoni Arnolfini (Jan van Eyck, 1434)

Fitxa Tècnica i Context

Aquesta obra, datada el 1434, és una pintura que actualment es troba a la National Gallery de Londres. El seu estat de conservació és impecable. L'autor va ser Jan van Eyck (Maaseyck, 1390 - Bruges, 1441).

Anàlisi Estilística: Pintura Flamenca

Pel que fa a l’estil, la pintura flamenca es caracteritza per:

• La introducció de la perspectiva lineal per crear diferents plànols.
• Figures naturals, retrats realistes i gran detallisme en les escenes quotidianes.
• La utilització d’elements simbòlics.
• L'ús del color i la llum per crear corporeïtat i volum.

Estructura, Llum i Expressivitat

Anàlisi de l'Estructura

A l’estructura predomina la verticalitat de les figures i objectes, que es combina amb petites línies horitzontals (mobles), les inclinades (terra) i les corbes suaus (figures, mirall, etc.). El quadre tendeix a la simetria pel que fa a la distribució dels personatges, sent la làmpada l’eix de simetria. Sobretot predominen les figures geomètriques rectangulars.

Tècnica de la Llum

La tècnica de la llum és molt acurada. Hi ha dos focus de llum naturals: un entra per la finestra de l’esquerra i il·lumina l’espai, i l’altre entra per davant i enfoca els rostres dels personatges. Això crea clarobscurs, il·lumina de ple la noia i deixa l’entorn de l’home en penombra.

Expressivitat i Moviment

Pel que fa a l’expressivitat, els cossos dels personatges són molt naturals i realistes, i a més se’n fa un retrat psicològic amb el posat i els gestos. L’home agafa la mà de la dona i amb l’altra mà beneeix la unió.

El quadre és bastant estàtic perquè pretén immortalitzar el moment. Té un moviment instantani i un ritme lent, com paralitzat. El moviment escènic és gairebé nul i mostra una imatge rígida, teatral i poc espontània.

Models i Influències

Van Eyck parteix de les miniatures gòtiques flamenques del segle XV. La seva obra va influir notablement en la pintura posterior, incloent:

• La pintura flamenca posterior en general.
• L'obra del català Lluís Dalmau (La Verge dels Consellers).
• Las Meninas de Velázquez, especialment per la representació de l’espai de l’habitació, el mirall del fons i el gos del primer pla.

El David de Donatello

L'Autor: Donato di Niccolò di Betto Bardi

Donato di Niccolò di Betto Bardi (1386-1466) és l'escultor més representatiu de l'escultura quattrocentista italiana. Deixeble de Ghiberti (a qui va arribar a superar) i protegit de Brunelleschi (amb qui va estudiar les ruïnes clàssiques de Roma), és un renovador de tota l'escultura europea, i sobretot de la tècnica de la fosa en bronze. Es va dedicar a l'estudi de l'ésser humà com a centre i raó de ser de l'Univers.

Anàlisi Formal i Estilística

El David és una escultura de volum rodó (exempta), feta en bronze. Va ser encarregada per Cosme de Mèdici, possiblement per a un espai públic, però avui es troba al Museu del Bargello de Florència.

L'escultura representa el cos d'un jove nu, amb els següents elements:

• Un barret de pagès de la Toscana al cap.
• Una espasa a la mà dreta.
• Una pedra a l'esquerra.
• La figura es recolza sobre una laurea (corona de llorer).

La Composició i la Corba Praxiteliana

El David és una figura amb una certa sinuositat, provocada per la postura del cos, que es recolza sobre la cama dreta. Aquesta postura és influència de l'estil del grec Praxítel·les, que la va introduir i que és coneguda amb el nom de "corba praxiteliana". És una composició tancada. La figura s'inscriu en una el·lipsi imaginària, de manera que el recorregut visual ens porta del cap al braç dret, d'aquest a les cames, braç esquerre i un altre cop el cap.

Proporcions

L'escultura té un cànon allargat, més pròxim també a Praxítel·les que a Políclet. L'harmonia entre les parts del cos d'aquest jove és perfecta, fet que va impressionar molt els contemporanis.

Eixos

L'eix principal que marca la figura és un eix vertical. Malgrat que les dues meitats del cos són diferents, guarden un perfecte equilibri. La prominència del colze esquerre es compensa per l'espasa de l'altre cantó. També podem observar com determinades formes ens marquen eixos diagonals, com és el cas de l'espasa, la cama i el braç esquerre.

Moviment

Aquesta és una escultura estàtica; el personatge està quiet en un punt de l'espai. Aquesta impressió es veu matisada per la particular postura del David, que descansa tot el pes del cos en la cama dreta i que ens dóna una sensació d'estar en balanceig.

Expressió i Acabat

Donatello era un autor a qui li agradava mostrar sentiments de la pròpia personalitat dels personatges, un aspecte tan important com la fidelitat en el disseny de les anatomies. Precisament en aquest aspecte es pot dir que Donatello va superar els clàssics grecs, ja que ell esculpia persones, no ideals. En aquest cas, el David és retratat com un jove sensual i alegre per la victòria.

L'acabat d'aquest bronze és suau i llis. Hi ha una intencionalitat a fer-lo versemblant i naturalista, imitant l'aspecte de la pell humana ("ad natura similitudine", tal com deien a l'època). Aquests trets constitueixen la base de l'estil donatellià, inspirat en els clàssics grecoromans i en el naturalisme de l'últim gòtic. L'interès per captar l'essència de la persona, tant física com psicològicament, sempre va estar en la base del seu treball.