Anàlisi de 'Mirall Trencat' de Mercè Rodoreda: Narrador i Simbolisme

Anàlisi de 'Mirall Trencat' de Mercè Rodoreda

Mirall Trencat pertany al gènere de la narrativa; és una novel·la que reflexa la vida d'uns personatges, d'una família rica. Es tracta d'una novel·la del segle XX que tan sols intenta entretenir el lector; no té cap tipus de missatge ni vol adoctrinar, simplement és d'entreteniment.

Lèxic i Narració

El lèxic usat per l'autora, Mercè Rodoreda, és senzill, però alhora clar i precís.

El Tipus de Narrador

El narrador d'aquesta novel·la és omniscient, malgrat que en alguns capítols aquest no domini. Per tant, podríem dir que el narrador en aquesta novel·la s'alterna. En alguns capítols també trobem monòlegs, així que en aquesta obra mestra, Rodoreda va intercanviant els diferents tipus de narrador.

Mirall Trencat (que no és pas la novel·la on projecta el món interior d'un personatge), obliga l'autora, per raons expressives, tècniques i de estil narratiu, a utilitzar altres recursos expressius i tècniques per poder abastar tot el complex món que es projecta en la novel·la.

Simbolismes Clau a l'Obra

Els simbolismes són molt importants en aquesta obra. Enumèrem els més destacats:

• El Llorer: És el més important, ja que aquest representa que ha vist néixer la família Valldaura i, poc a poc, com s'ha anat degradant. El llorer té presència en totes les morts dels Valldaura i ha estat present en tots els fets que han passat en aquella casa. Un exemple és quan, trencada per la guerra, la sang fugia i lliscava avall del llorer...
• El Mirall: És molt important, ja que la novel·la i la literatura són com un mirall que reflecteix la vida. Per això, als últims capítols, a l'Armanda se li trenca el mirall en el qual observa records i instantànies per on ha vist morir i viure la família de la senyora Teresa Valldaura. El mirall reflexa l'interior de cadascú, reflexa tota la història dels Valldaura. La tercera generació d'aquesta família, la dels nets, és una història frustrada que, en conjunt del relat, no ocupa l'espai que li hauria correspost. Aquesta generació és la principal part del mirall que es trenca. En morir la Teresa, s'acaba tot.
• La Rata: Finalment, la rata és la imatge del tot provocadora. Aquesta és l'únic senyal de vida al final de la novel·la, és el signe més clar de la destrucció i descomposició de la família.