Anàlisi de Number 1 de Pollock i El Profeta de Gargallo

Art i humanitats5,11 KB

Number 1 (Lavender Mist) de Jackson Pollock

1. Dades bàsiques

  • Autor: Jackson Pollock. Va tenir una infantesa difícil. A Nova York inicia els seus estudis artístics, on estudia les obres dels renaixentistes i barrocs. Rep la influència dels muralistes mexicans i comença amb la tècnica del dripping.
  • Títol: Number 1.
  • Cronologia: 1950.
  • Material i tècnica: Oli i pintura d'esmalt.
  • Suport: Tela.
  • Mides: 269,5 x 530,8 cm.
  • Ubicació original: Nova York, Sidney and Harriet Janis Collection Foundation.
  • Ubicació actual: The Museum of Modern Art (MoMA), Nova York.

2. Descripció formal

  • Iconografia: Abstracta.
  • Funció: Estètica.
  • Composició: Tancada. Tot es troba en un mateix espai, amb esquitxos realitzats amb dripping; domina la composició "all-over". Presenta una composició barroca.
  • Línies compositives: Gran dinamisme, amb línies circulars i rectes que formen una xarxa de tipus gestual.
  • Recursos tècnics: Tècnica del dripping.
  • Relació amb l'entorn: Gran espai; només un museu i un lloc públic poden encabir l'obra.

3. Significat de l'obra

  • Elements propis d'estil: Els crítics d'art situen les obres de l'autor dins de l'expressionisme abstracte, amb característiques de no-figuració, irracionalitat i dripping, entre d'altres.
  • Relació entre forma i funció: Un sentiment de nihilisme es reflecteix totalment en l'obra, on la irracionalitat és la protagonista.
  • Iconologia: Reflecteix l'angoixa de l'autor, qui era capaç d'allunyar els seus fantasmes personals a través de l'art.
  • Relació de l'obra amb l'època: Àmbit social després de la Segona Guerra Mundial; s'alteren els valors morals, fet que afavoreix el naixement d'un replantejament global des de Nova York.

4. Transcendència de l'obra

Parteix de la pintura barroca per aconseguir l'all-over (composició plena). Realitza una recerca pictòrica més enllà de la figuració i planteja la llibertat; les seves obres anaven més enllà de l'automatisme practicat pels autors dadaistes i surrealistes.

El Profeta de Pau Gargallo

1. Dades bàsiques

  • Autor: Pau Gargallo. Relacionat amb el modernisme, va anar a París, on amb Picasso inicia la investigació escultòrica. Estava inspirat pel cubisme, treballant elements entre el buit i el ple amb làmines de metall retallades. Fa una recerca del cubisme i dels puristes dins d'un realisme de figures, amb tendència a l'abstracció.
  • Títol: El Profeta.
  • Cronologia: 1933.
  • Material i tècnica: Bronze a la cera perduda i soldat.
  • Forma: Exempta, dempeus.
  • Mides: 2,35 m x 65 x 50 cm.
  • Ubicació original: /.
  • Ubicació actual: Museu Pablo Gargallo, Saragossa.

2. Descripció formal

  • Iconografia: Figura d'un profeta que clama en el desert. La figura sembla Sant Joan Baptista, tot i que no té cap mena de caràcter religiós.
  • Funció: Estètica.
  • Composició: Oberta.
  • Línies compositives: Diagonals i corbes.
  • Recursos tècnics: Domina la línia; sense matèria, amb més volumetries i espais plens, cerca l'essència de la figura.
  • Relació amb l'entorn: /.

3. Significat de l'obra

  • Elements propis de l'estil: Integra el cubisme amb les formes geomètriques del cos de la figura, introduint elements propis com el joc entre el buit i el ple.
  • Relació entre la forma i la funció: Noves formes amb la intenció de decorar un gran espai.
  • Iconologia: Representa un líder sense aurèola. Aprofita la figura d'un episodi bíblic, amb barba, bastó i vestit de pell de camell. En aquell moment Europa està en el període d'entreguerres, enfront de diverses ideologies i líders; la figura representa una plena solitud.
  • Relació amb l'època: S'emmarca en el període de trasbals d'entreguerres a París. L'autor defineix nous camins escultòrics mentre s'establien els marxants d'art del moment.

4. Transcendència de l'obra

L'obra de l'autor participa d'una sèrie d'investigacions escultòriques, sobretot del cubisme, en la recerca de l'espai buit i ple. Va ser precursor d'escultors contemporanis com Henry Moore i Jorge Oteiza.

Descarregar

PDF Word HTML